miércoles, 22 de mayo de 2019

CAMPIONS (text complementari)


 La trama de Campions gira al voltat d'un entrenador de basket que ha sigut acomiadat de la seua tasca. Aquest, impotent per la seua situació, ha començat a consumir begudes alcohòliques fet que, li ha provocat tenir un accident de tràfic i com a conseqüència 'pagar' pel delicte comès. El 'preu' d'aquest ha sigut que finalment el personatge faja d'entrenador en un centre de persones amb diversitat funcional.

Encara que al principi aquest rebutjava la seua feina perquè considerava impossible entrenar-los/es a causa de les seues circumstàncies, al llarg del temps la seua conducta respecte a ells/es va transformant-se  perquè se'n adona de la 'riquesa' que tenen aquestes persones.


Resultado de imagen de campeones
Per tant, és una pel·lícula espanyola que ha volgut transmitir als/a les espactadors/es la realitat que viuen els/les individus/es amb 'diversitat funcional o intel·lectual' en la societat. En aquest film es reflexa els prejudicis que la gent té sobre aquestes persones en escenes  com per exemple en les que s'utilitzen terminologies despectives per a referir-se a ells/es (subnormals, inútils…).

També ha intentat que la gent vega a aquests subjectes de manera individual i no com un col·lectiu de ''persones amb…''' , és a dir que siguen visibles de manera individual i diferents no per la seua situació, sinò per la seua personalitat.

Malgrat que en el món en el que vivim és difícil no tenir prejudicis cap als altres a conseqüència de la manipulació dels mitjans de comunicació entre altres factors, com a futurs/es treballadors/es socials, hem d'esborrar aquest comportament negatiu i tractar a tots/es de forma igualitaria.

Paola Santacreu Sastre.


                                                


sábado, 11 de mayo de 2019

MES DE MAIG (segona setmana)

Aquesta segona setmana de maig era l'última de classe. Eren les dues últimes sessions de les quals disposàvem per finalitzar el projecte i per demanar ajuda o preguntar-li dubtes al professor Carles Monclús, i per això les vàrem aprofitar al màxim. 

Durant la primera sessió, ens vam dedicar a redactar els destinataris als quals anava dirigit el projecte. Aquest apartat ja el teníem més o menys començat, així que el vàrem finalitzar. A continuació vàrem realitzar el calendari. Ja havíem fet un cronograma de tasques, però volíem concretar també un calendari per a assenyalar que el projecte es duria a terme durant la setmana del 20 al 24 de maig. Més tard, vàrem començar a pensar quina difusió podríem fer-li al projecte. Totes vàrem llançar una sèrie de propostes, i finalment vàrem acordar dur-ho a terme mitjançant cartells  que es penjaran a les escoles que participen en aquesta activitat i en els carrers de la localitat de Silla. Vam dissenyar el cartell, que serà el mateix que apareix a la portada del treball.De la mateixa manera, vàrem decidir realitzar també un anunci per a Telehorta Silla, el canal local d'aquest municipi, que es mostrarà la setmana anterior a les jornades amb la informació general del projecte. 

Una vegada acabat tot açò, ens vam disposar a calcular els recursos econòmics que es necessitarien per a l'elaboració del projecte. Teníem molts dubtes de com dur-ho a terme, així que el nostre professor ens va orientar sobre com podíem fer-ho i calcular una aproximació dels pressupostos que serien necessaris per al projecte. Una vegada resolts els dubtes, vàrem elaborar aquesta àrea del treball.

L'últim apartat que ens quedava per fer era l'avaluació. Conjuntament vàrem decidir que la millor manera de realitzar la nostra avaluació seria proporcionant a l'alumnat que haja participat en la setmana intercultural un qüestionari per a avaluar els coneixements que ha adquirit i quines són les seues sensacions. Tanmateix, també vàrem pensar en proporcionar al professorat un qüestionari per tal que avaluen des de la seua perspectiva professional el transcurs i el resultat del projecte. 

Per últim, com ja teníem el projecte finalitzat, li'l vàrem ensenyar al professor Carles Monclús perquè ens donara la seua aprovació i/o si considerava que havíem de millorar qualsevol cosa. Aquest després d'haver-lo revisat, ens va dir que ens donava el seu vistiplau.


Ainoa Medina Lorente.


jueves, 2 de mayo de 2019

MES DE MAIG (primera setmana)

En aquest mes, Monclús ha continuat amb la  programació de les sessions de classe per a l'elaboració del projecte educatiu. La finalitat d'aquesta tasca és que l'alumnat puga avançar la feina en horari universitari, així mateix, l'objectiu de fer-ho a l'aula és que els/les estudiants puguen preguntar els dubtes que tinguen del projecte educatiu. Aquesta dinámica permet facilitar als/les alumnes l'execució del projecte i en efecte, que aquests/es aprenguen diverses pautes que s'han de seguir per a elaborar-lo. Aquesta activitat és fonamental ja que els/les treballadors/es socials al llarg de la seua trajectòria professional han de desenvolupar diversos projectes per a millorar la realitat de les persones en les quals intervé.

El nostre grup en anteriors sessions va realizar diversos apartats del projecte (descripció, justificació i objectius).  Però abans de les vacances de Pasqua, va millorar els objectius seguint els consells del  profesor i a més, va ampliar la justificació per tal de què en aquesta es veguera amb major profunditat la problemàtica de la población migrant i els reptes als quals s'enfronta com ara la discrimació pels seus orígens.

Durant la primera setmana d'aquest mes, es va decidir el nom del projecte de manera democràtica. Aquest s'anomena ''El tresor de la diversitat''. Es va elegir aquest títol ja que ens va resultar atractiu i resumia perfectament el que volem transmetre a la tasca és a dir, la diversitat cultural.

Per altra banda, vam realizar les dades identificatives del projecte en les quals es reflexa els noms dels/de les responsables (els/les treballadors/es socials de l'Ajuntament de Silla), l'adreça i el telèfon de l'Ajuntament i el correu electrònic propi del projecte.

També vam intentar executar l'organització i la metodologia però com que el nostre grup va presentar dificultats per a desenvolupar aquest apartat, decidirem preguntar a Monclús què és el que s'havia de posar. El Mestre ens va donar una clara explicació per la qual cosa, poguerem concretar aquest punt abans del termini de la classe. En aquest apartat, exposarem les dues dinànimiques en les que consta el projecte; un taller de sensibilització i una trobada escolar entre els col·legis participants.

Després d'això, passarem a realitzar  el cronograma de tasques. En aquest punt tampoc enteniem a la perfecció el que s'havia de tractar, per aquesta raó també consultarem a Carles Monclús perquè ens oferira una orientació. Finalment ho vam efecturar. Aquest apartat consistia en fer una taula i assenyalar els dies en els que es va a dur a terme la setmana intercultural.


En la segona sessió de la setmana, el nostre grup la va dedicar a reflexionar i buscar idees per a les activitats del projecte educatiu. Després d'estar un llarg temps  buscant aquestes, abans que acabara la classe, vam exposar les altervatives que teniem a Monclús perquè ens donara el vistiplau. Aquest va acceptar les dinàmiques que teniem pensades i també ens va donar altres opcions com per exemple, un/a conta-contes al taller de sensibilització. Com que no poguerem redactar-les eixe dia, decidirem quedar-nos fora de l'horari universitari a acabar d'efectuar eixe apartat. Per a fer-ho ens vam distribuir els membres del grup cada activitat i si sorgien alguns dubtes entre tots/es ens ajudàvem.



Paola Santacreu Sastre.

jueves, 11 de abril de 2019

El dia 11 d'abril, es va començar la sessió amb l'explicació del XIII Seminari Internacional de Freiriano Zapatista. Els zapatistes sorgeixen a Mèxic i construiren la seua propia autonomia, creant així un nou sistema educatiu, rebutjant els serveis dels mestres del gobern. De la mateixa manera, també tracten de crear la seu propi sistema sanitari. Aquesta població està fisicament a una regió però molts pobles recolcen el seus valors.Cal destacar el psicoanalisi social i la pedagogia eròtica, com a elements tractats dins de les aules amb videos elaborats pel professorat zapatistes.

Més tard, es va intentar mostrar una obra de teatre creada apartir de l'alumnat per les seues propies vivendes, tracta l'opresió a l'escola i al gorben, però no es va poder recuperar el video.

Per últim, els grups de treball es dividiren per seguir realitzant el treball, amb la disposició del mestre per a poder preguntar dubtes. 

El nostre grup en concret, havia avançat feina dies abans de la sessió de classe per a que ens poguera resoldre els dubtes més important en aquest espai de temps.

Anna Ferragud Esteve

viernes, 5 de abril de 2019

El divendres 5 d'abril, l'alumant es va dividir en els diferents grups de treball per a avançar el projecte educatiu-social que s'està duguent a terme. El mestre, Carles Monclús, es va oferir a resoldre els dubtes que es platejaren, tant a nivell grupal com individualment. Aquest, també, donava resposta i feia correccions mitjançant el Google Drive.

El nostre grup concretament, va redactar la descripció del projecte, la justificació d'aquest i els objectius generals i especifics que es pretenem aconseguir amb aquest trebal. Tot açò, va ser revisat i corregir el mestre i amb annotacions d'aquest aconseguirem perfeccionar l'exposició de les nostres idees. A més, aquest ens va donar idees per a potenciar de manera més clara a les activitats que es volen realitzar, la visibilització de la interculturalitat.

L'objectiu d'aquest tipus de classes és preparar un projecte social de la millor manera possible i resoldre els dubtes que ens puguen sorgir a les alumnes.

Anna Ferragud Esteve

martes, 2 de abril de 2019

Text complementari

Després de l'examen PISA realitzat a l'any 2001, Finlàndia es va convertir en un model a imitar en l'àmbit de l'educació.

El sistema educatiu d'aquest lloc, es fonamenta en base a què el professorat són professionals valorats, és a dir, es contempla l'educació com una professió de prestigi i autoritat. L'equivalent a Magisteri en aquest país, es una titulació exigent i complicada, que arriba a formar d'una manera molt completa als/a les mestres , arribant a crear una vocació real. A més, totes les escoles són públiques, per tant l'educació és gratuïta i accessible per a tots i totes, en el termini d'entre 7 i 16 anys. De la mateixa manera, no es paga el material escolar, ni els llibres, tots i totes reben l'alimentació bàsica i si l'alumne/a viu a més de 5 km del centre, l'escola li paga el transport públic.

És realment important destacar la 'igualtat d'oportunitats que genera el repartiment dels diners públics. Els fons estatals es reparteixen de manera equitativa entre tots els centres, és a dir, totes les institucions educatives gaudeixen d'unes subvencions base en comú, no obstant, la xifra final pot variar depenent de les necessitats de cadascuna d'aquestes, de manera que s'equilibren les carències que es poden arribar a generar en comparació a la resta.

Altre aspecte a remarcar del sistema educatiu de Finlàndia és l'educació personalitzada. Es tracta de reduir els fracassos escolars mitjançant la intervenció als primers cursos de l'alumnat per a donar suport a les necessitats especialitzades que aquests/tes poden presentar, evitant, d'aquesta manera, que augmenten les dificultats en l'aprenentatge. A més, es premia la curiositat i la participació de l'alumnat, potenciant la seua imaginació i creativitat, més enllà, de la memorització i les lliçons donares exclusivament pel professorat.

 Per últim, aquest conjunt de metodologies es caracteritza pel fet de què l'alumnat gaudeix de temps per a aprendre, però també per a jugar i per a descansar. A partir dels 7 anys es consideren madurs/res per a començar les jornades lectives. Aquestes estan formades per 3 o 4 lliçons al dia, amb descansos de 15 minuts entre cada classe, sumant-li després el descans per a menjar. No han de fer quasi deures, ja que els treballs es fan en classe i no a casa. Tanmateix, l'alumnat no és avaluat amb exàmens, restant així, el valor numèric de les notes i evitant la competència entre ells i elles.

Personalment, considere que aquest sistema educatiu es la proba de que actualment, hi ha metodologies d'aprenentatge molt endarrerides que haurien de replantejar-se l'objectiu final de l'educació i no estancar-se en els sistemes anteriors.

Ver las imágenes de origen

Anna Ferragud Esteve


viernes, 29 de marzo de 2019

NOVENA SETMANA (Part dos)

Aquesta setmana es va introduir una de les claus de les societats, la participació de la ciutadania en tots els aspectes polítics, socials, culturals... En aquesta classe en concret, Monclús va incidir en la importància de la participació de la infància, i de l'educació d'aquesta en els processos de participació, en particular una de les mesures que estan sorgint des de les administracions públiques com són els consells de participació de la infància. On la idea principal és que una ciutat adequada ha d'estar vista des de la perspectiva de la infància, és a dir, adequada per a totes les xiquetes i tots els xiquets. En definitiva una ciutat/poble apropiada per a tothom.


Per tant, des de la perspectiva comunitària és molt important crear consell participatiu de xiquets i xiquetes. Ja que a l'hora d'imaginar el poble també cal fer-ho des de la perspectiva dels xiquets i xiquetes del poble o ciutat. Monclús per exemplificar la posada en pràctica dels consells de xiquets i xiquetes ens va posar el següent vídeo de la constitució del consell de xiquets i xiquetes d'Alaquàs:





El que ens mostra aquest és que cal crear consells i fomentar la participació des de la infància, per poder així facilitar que la gent pugui opinar des de ben menuts. Al voltant d'aquest vídeo va sorgir un debat que qüestionava si la participació dels xiquets i xiquetes tenia una transcendència real, i van sorgir diferents opinions que van enriquir molt el debat. Vam concloure dient durant anys ens han dit que podem participar però mai ens creguem que la nostra participació vaja a ser real o efectiva després. Normalment quan ens ofereixen participar ni les pròpies institucions creuen en la participació real. Però almenys hi ha una obligació de l'administració en el foment del procés de participació.

Un altra de les conclusions és que la participació no ha de sorgir des de dalt sempre, és molt important que la participació siga des de baix Que els moviments socials, així com els col·lectius o el mateix poble exigeixen eixa participació. Nosaltres com a treballadors/es socials hem de reclamar, des de la nostra professionalització, i exigir que l'administració complisca les seues funcions, com la del foment de la participació.

Francesc Llorens Mejias 

jueves, 28 de marzo de 2019

NOVENA SETMANA (part uno)

Monclús va introduir l'explicació del tema 6 efectuant una pregunta als/les alumnes; Per què penseu que les institucions públiques duen a terme el foment de la participació? En efecte, van sorgir dues respostes. En primer lloc, que ho realitzen per qüestions instrumentals, és a dir, preguntar a la ciutadania sobre què és el que els/les interessa i en segon, perquè és un dret tal i com s'estableix a l'article 23 i 9.2.

A continuació, es va definir el concepte de participació el qual significa l'acció o efecte de participar o prendre alguna cosa, diferent al terme de participació social ja que en aquesta, l'acció i l'efecte de prendre part és en relació a allò corresponent a la societat. Després, el tutor va llegir alguns dels trets  fonamentals de la participació social com ara que és una condició per al canvi social i és per això que el professor va assenyalar una oració de Freire molt rellevant respecte aquest tema ''sols si les persones canvien la seua manera de veure el món, el tranformaran''.

Per altra banda, també es van comentar diversos nivells de participació. La informació, és el primer ''esglaó'' encara que de vegades ocorren casos en els que la població es troba desinformada. Altres nivells són: l'opinió, per a crear espais on compartir arguments, la consulta, per exemple quan l'ajuntament realitza una votació per a dur a terme o no un projecte, la reclamació, com ara les cartes de reclamacions, la co-decisió, en el que es pot incloure els pressupostos participatius, que consisteixen en què la ciutadania decideix en què invertir els seus diners, la cogestió i per últim, l'autogestió, màxim nivel de participació en el que es posen en marxa iniciatives i interessos dels/ de les ciutadans/es d'un territorio determinat.

Però, com treballar i fomentar la participació? Doncs, si ens centrem en un ajuntament, una primera línia és la reconstrucció o el foment de les xarxes socials com programes de recolzament a associacions, per exemple el departament de Barcelona el qual dóna suport a altres d'aquesta ciutat en diverses línies com la formació sobre com elaborar un projecte. Per altra part, totes les accions de foment de voluntarietat i després l'associacionisme informal, per exemple una colla de joves que es junta per a ballar.

També existeixen altres maneres de promoure la participación com el canvi de models de gestió de l'àmbit públic en el que ens podem trobar diverses qüestions, en primer lloc, els pressupostos participatius (la ciutadania decideix en què gastar-se part dels pressupostos), altra via, els consells de participació i la gestió comunitaria com la que s'adona a l'ateneu popular. Per finalitzar, també es fomenta la participació impulsant espais de trobada perquè la gent puga relacionar-se i la formació en participació perquè aquesta existisca.

Paola Santacreu Sastre.




viernes, 22 de marzo de 2019

OCTAVA SETMANA (part dos)

A l'octava setmana, Monclús va continuar amb l'explicació per a l'elaboració del projecte educatiu. En primer lloc, va incidir que en aquest és important que hi apareguen uns objectius els quals serveixen per informar sobre la finalitat de la creació del projecte. Així mateix, el tutor, breument, va destacar que l'origen fonamental de la concreció dels resultats està relacionat amb el conductisme. A més a més, va comentar que existeixen diversos models alhora d'assenyalar els objectius. En especial, es va posar emfasi en aquell que defineix uns objectius generals (finalitat global del projecte) i uns objectius específics (concreten els generals). Per exemple: objectiu general, afavorir la integració dels/ de les xiquets/es musulmans/es del municipi d'Algemesí i objectius específics, millorar les competències lingüístiques d'eixos/es nens/es i disminuir les barreres de comunicació en altres menors de la ciutat.

A continuació, es va seguir amb el següent pas per a realitzar un projecte educatiu, és a dir l'organització, la qual resulta imprescindible per a dur-ho a terme ja que entre altres aspectes, permet establir mètodes i estratègies de treball i distribuir la feina de cada membre que hi participa. Després d'aquesta fase, és important efectuar un cronograma de tasques perquè el projecte es puga desenvolupar. Per altra banda, el professor va remarcar que exposar les activitats i serveis en aquest, és rellevant perquè qui observe el projecte puga visualitzar la idea principal i quines activitats es desenvoluparan. Així mateix, fer un calendari, també és útil per tal de saber en tot moment el que s'ha de fer i poder planificar-se de millor manera. 

Altre element que d'ha de tenir en compte és  com es va a fer la difusió del projecte, per aquesta raó, Monclús ens va sugerir diferents alternatives com per exemple, mitjançant xarxes socials (Facebook, Instagram...) o rodes de prensa. A més, s'han d'establir els recursos que es van a utilizar ja siguen materials, humans o econòmics, tot allò amb l'objectiu de poder dur endavant un projecte i que aquest es desenvolupe d'una forma efectiva i eficient. Per últim, s'ha de fer una avaluació  d'aquest i per a fer-la es poden utilizar diverses tècniques com entrevistes i qüestionaris.

Paola Santacreu Sastre.

jueves, 14 de marzo de 2019

SETENA SETMANA

Cada grup ha de realitzar un projecte per a final de curs. El professor Carles Monclús ens està explicant aquells aspectes fonamentals per a l’elaboració d’aquest. Així doncs, el passat 14/07 va començar fent-nos reflexionar al voltant de la definició de projecte. Hi ha diverses definicions, però la que més vam entendre va ser la de “Document previ públic que comunica quina és l’accio/ intervenció que es pretén fer, i que serveix d’element per a l’avaluació”, Carles Monclús. 
És una acció sobre un determinat context o territori, amb un nivell de concreció, una durada determinada i uns valors ètics, educatius, filosòfics que el sustenten. 

Ens va estar explicant una sèrie de tècniques per desenvolupar la creativitat en un grup.
La primera és el Brainwriting, que és una variant de la pluja d’idees per a fer-la per escrit. El grup en cercle amb un paper en blanc per persona, es dona un temps per tal de que cada membre escriga individualment les idees que se li ocurrisquen i quan acaba el temps, es canvien al mateix temps tots els papers entre elles i es lligen les idees de cada companya. Després de unes quantes rondes es lligen en veu alta i s’escollixen quines agraden més al grup.
També trobem la tècnica de Scamper, que es tracta d’una serie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu. Es basa en substituir(coses, llocs, idees…), combinar (temes, conceptes, emocions…), adaptar (idees d’altres, temps, persones…), modificar (afegir alguna idea a qualsevol cosa), pensar altres usos (extrure altres possibilitats d’espais, recursos…), eliminar (simplificar, llevar aspectes…), reordenar (modificar eements, canviar-los de lloc).
Per últim, trobem el Benchmarking, és un procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions. Consisteix en agafar com a “comparadors” aquells productes, serveis i proecssos de treball que pertanyen a organitzacions que evidencies les millors pràctiques sobre l’àrea d’interés per a obtindre les millors pràctiques. 


A continuació van estar veient diferents tipus d’esquemes per al projecte i ens van centrar en l’esquema senzill, que és el que intenta centrar-se en el procés i la comunicació:
  1. Títol o denominació del projecte. És creatiu i evocador, sintètic de la temàtica del projecte, congruent amb el contingut, original, breu i fàcil de recordar. Pot incloure frases fetes, jocs de paraules o tornades de cançons  i equilibrar un títol creatiu amb un subtítol descriptiu. 
  2. Dades identificatives. Nom dels autors/es i dels responsables del projecte, adreça, telèfon, e-mail, pàgina web o blog i dades de l’organització.
  3. Descripció. Explicació descriptiva no molt extensa de en què consisteix el projecte, i que permeta a qui el llig fer-se una idea de què va. Resum de les raons, la situació de partida, les activitats i el marc de referència de la institució que impulsa el projecte, a més, si hi ha algun aspecte innovador assenyalar-lo.
  4. Justificació. Per què aquest projecte és idoni o adequat en el context concret, per tant ha de tenir una part descriptiva del context i del territori de la intervenció i una part justificativa. Per tant, cal incloure el marc de referència, és a dir, en quin context s’inscriu el projecte. A més, ha d’expressar les raons fonamentals que fonamenten i justifiquen el projecte. Es traslladen ací moltes de les dades obtingudes a l’anàlisi del context previ al projecte: característiques del territori i de la institució que impulsa el projecte, exposició del punt de partida, els indicadors que expressen la necessitat de posada en marxa del projecte. Cal argumentar també la coherència i la viabilitat d’eixe projecte per a eixe context. Es poden incloure referències bibliogràfiques, referències a altres projectes i normativa que justifique. 
  5. Destinataris. Perfil dels destinataris (edat, situació laboral, social, gènere). Nombre i cobertura (usuaris potencials i reals).

jueves, 7 de marzo de 2019

SEXTA SEMANA

En aquesta sessió el professor Carles Monclús ha tractat a l'aula l'anàlisi de la realitat local com a base de la intervenció socioeducativa: tècniques i mètodes d'investigació aplicats a la detecció de les necessitats socioeducatives a escala local. L'estructura mètodica es basa en l'anàlisi del context, l'anàlisi de la realitat, un diagnòstic social i una avaluació inicial. A partir d'ací es realitza una planificació i programació del projecte, s'executa, s'implementa i/o es gestiona el mateix, i finalment es fa una avaluació, una memòria d'aquest.

Respecte al context, es pot diferenciar la comunitat del territori. En la comunitat es troba la col·lectivitat humana, composada per trames d'edat (joventut, infància, adults, gent gran..), característiques socials i culturals, i amb unes determinades percepcions socials. Aquesta comunitat està relacionada amb el territori, ja que viu en el mateix. Aquest està format pel carri/destricte, poble/ciutat i comarca/regió. Té uns determinats equipaments, una determinada història i amb unes xarxes associatives concretes. En forma part també un context institucional que intervé en la comunitat i en el territori. Aquest context està format per l'administració, associació, fundació i/o empresa. Es pot donar un equipmanet o espai, ja siga la casa de la joventut, ludoteca, centre civil, alberg, CIJ, associació, carrer, etc. Té uns objectius i està basat en una determinada perspectiva política social i cultural.

Ens va explicar una sèrie de problemes o errades  freqüents en els anàlisis de la realitat del context. Alguns d'ells són la desproporció entre l'esforç dedicat al diagnòstic en relació al dedicat a la intervenció, la desproporció entre les dades que s'arrepleguen i les que s'usen, la rellevància de la informació, la seducció del número, demostrar allò que és evident, l'eliminació de discurs de la població, la possessió i ús de la informació i el diagnòstic es para en el temos i no es reprèn durant i en finalitzar l'acció. 

A continuació el professor va explicar detalladament l'anàlisi del context. Va explicar que els objectius respecte a la descripció són saber el que hi ha i el que no hi ha, a través d'un anàlisi de documents, plantilles i guions de diagnòstic, entrevistes estructurades, qüestionaris i observació. Quan a la percepció social, els objectius són conèixer què pensen els implicats sobre la seua realitat, utilitzant grups de discussió, que és una tècnica d'investigació social que consisteix en buscar un gurp d'entre 6-8 persones que tinguen alguna cosa en comú, i es llancen una sèrie de preguntes molt obertes i es deixa que la gent parle en una gravadora i que expresse tot el que opina, entrevistes obertes i observació. S'ha de tenir en compte que la observació implica algun tipus de registre, no simplement observar; el registre pot ser narratiu o categorial.

En la interpretació es pretén saber per què la realitat és així i per què es percebuda d'una determinada manera pels actors, aconseguint una presa de consciència gràcies als gurps de discussió, la triangulació (que es basa en buscar diferents tècniques o persones per obtindre informació i contrastar-la des de diverses fonts), seminari o anàlisi de doucments teòrics. Respecte a les alternatives els objectius son dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius mitjançant l'anàlisi de documents d'altres experiències i tècniques de treball amb grups.

A classe vam veure un exemple per entendre millor tot aquest tema. En Creu Roja d'Almassora es fa una campanya contra le bullying escolar, doncs s'hauria de realitzar un estudi sobre què pensa la gent del bullying, si pensa que es produeix amb molta freqüència o no, en definitiva, analitzar-ho.

El professor també va exemplificar que si ell volguera saber l'opinió sobre un tema en concret que té la classe i conèixer aquesta opinió relaitzant poques enquestes, hauria de buscar una sèrie de caracterísitques adequades per tal de que aquests qüestionaris puguen representar l'opinió del conjunt. Centrar-se en els informants clau, persones que per la seua posició en la societat tindràn més informació que altres que per exemple no són metgesses i no escolten diariament el que la gent opina.

Per últim, s'ha treball el model PEAPA-Fernando de la Riva. El qual es basa en preguntar, escoltar, analitzar, prioritzar i finalment actuar 

viernes, 1 de marzo de 2019

QUINTA SETMANA

Aquesta setmana ha començat amb l'explicació del text de Civis, M La ciutat educadora i els projectes educatius de ciutat. Aloma. En aquest, es destaca que les ciutats amb una funció educativa tenen la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que habiten en ella. A més a més, posa en manifest que els/les individus/es no sols s'eduquen mitjançant institucions com les escoles sinó que conviure en societat també els/les proporciona coneixements aleshores, reben una educació informal perquè obtenen influències no planificades.

A continuació, Monclús va procedir a comentar breument els principis bàsics per a l'impuls educatiu  de les ciutats així mateix, es va posar en qüestió si realment aquests s'acompleixen. Per exemple, encara que els governs municipals haurien de dotar a les ciutats d'equipaments suficients, a València hi ha una manca d'edificis públics destinats a la joventut.

Per altra banda, en aquesta sessió el docent va cridar a diversos/es alumnes perquè exposaren el projecte que havien escollit l'anterior classe a la resta de companys/es. Alguns d'aquests van ser: Semilleros Infantiles ( Medellin, Colòmbia) que té com a objectiu principal el foment de la participació dels xiquets/es i joves en el desenvolupament  de les ciutats  i Red de Innovación Educativa, un projecte que ha sorgit en un poble d'Espanya i que defensa la utilització de la tecnologia en els col·legis ja que, aquesta ha reduït en un 20% l'abandó escolar. Aquest últim projecte va donar lloc a què es creara un debat a l'aula sobre si estaven a favor o en contra de l'ús de la tecnología en les escoles.

En la segona classe d'aquesta setmana, es va continuar en l'exposició de projectes com, Biblioteca Verde (La Corunya) que es caracteritza per tenir una sèrie d'activitats destinades a la sensibilització per a la sostenibilitat de la naturalesa o Museo al Cielo Abierto (Argentina) que té la finalitat d'aconseguir mitjançant la realització de murals artístics en parets autoritzades, missatges positius de temes relacionats amb habitatges dignes i medi ambient, entre altres. Per últim, el professor va comentar el que és fonamental per a dur a terme un projecte i va començar amb l'explicació del moment inicial o anàlisi del context , que és la primera fase que s'ha de tenir en compte per a l'execució d'un projecte ja que, serveix per a saber des d'on s'ha d'actuar.



                                 




Paola Santacreu Sastre.









viernes, 22 de febrero de 2019

QUARTA SETMANA

En la quarta semana s'ha continuat amb la dinàmica que s'ha realitzat durant les setamnes anteriors, però aquesta vegada amb el text FREIRE, P. (1975): Pedagogía del oprimido, amb la lectura prèvia del capítol II a casa, l'alumant es col·locà en forma de cercle per a dur a terme una intervenció més clara i fluida, i facilitar així la comonuncació a classe. Posteriorment, tot el alumnat ha exposat la frase escollida que li havia cridat més l'atenció, amb motiu de compartir-la i expressar  la reflexió o la cítica que aquesta comporta i així també poder obrir un debat. 

Al capítol II del llibre de Freire s'ha pogut veure la concepció ''bancària'' de l'educació com un instrument de opressió, és un concepte que es basa en l'absolutització de la ignorància, una concepció que tracta l'educació com l'acte de veure el educador com un savi que ha de transmitir els seus coneixments i valors als denominats 'ignorats'. La figura del ignorant està tan carregada de cognotacións negatives que fan que els anomenats ignornats no puguin escapar mai d'aquesta figura i per tant, anul·la el poder creador dels educands o el minimitza, estimultant així la seua ingenuitat i no la seva criticitat, satisfent als opressors. 

En conclusió l'educació s'ha convertit en una ferramenta d'opressió, segons Freire esta concepció bancària de la educació ve donada perquè la forma de eduacar es relitza sols com un acte de dipositar, on l'educador és la peronsa que  diposita continguts als educantds a traves de la narració. Els educands són els que compleixen amb el paper de ser merament depòsits que s'han de plenar gràcies a l'educador, i aquesta forma d' educar sol és  memoritzar que al fi i al cap acaba artxivant-se o oblidant-se, donant l'esquena i anyunyant-se de la reflexió, la creativitat, el persament crític. Per tant aquesta forma bancària de verue l'educació , veu al saber com una donació bancària on esta se dóna per aquells que se jutgen sabis sota els que jutgen ignorants. 

A la segona sessió de la quarta setmana els professor Monclús ens ha explicat els termes d'educació bancària i educació problematizadora mostrant-nos les seves diferències, també vam seguir amb el text de Pablo Freire, i vam continuar reflexionant al voltant de sus llibre com 'Pedagogía del oprimido' o 'La educación como pràctica de la libertad' i de les sues grans aportacions tant a l'educació o com fer-ho com l'importància de l'educació social. Per tal de conèixer millor l'autor Freire es va vitsualitzar  aquest video:


Per finalitzar, aquesta setmana Monclús  va introduir l'area de les ciutats educadores i en què consisteix aquest projecte, alhora es va reflexionar t al voltant de la seva finalitat i els seus objectius, i analitzant la importància i l'impacte que té a la societat i a l'educació. Per acabar, els/les estudiants van fer una pràctica autònoma fent-li una ''ullada'' i escollint algún de les experències i projectes de ciutat educadora arreu del món que més ens van cridar l'atenció. 

Francesc Llorens Mejias.

viernes, 15 de febrero de 2019

TERCERA SETMANA

A la primera sessió d'aquesta setmana, l'alumnat havia d'acabar de llegir el text que se'ls facilità previament : "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes.Seguint la dinámica de la setmana passada, les i els alumnes es col·locaren en forma de cercle per a dur a terme una intervenció més fluida i amena. De la mateixa manera, cadascun/a havia seleccionat la frase que més li havia cridat l'atenció i la va compartir amb la resta de la classe, explicant la seua propia reflexió i empapant dels seus arguments sobre el text als altres companys i companyes.

Un exemple d'una oració d'aquest text podría ser: 

                                  "El educador ha de asumir su (no-poder)"

Amb aquesta frase es pot resumir el contingut del text, que insisteix en la responsabilitat del educador/a per a admetre que no disposa de cap medi directe sobre l'aprenentatge de  l'alumnat, ja que qualsevol intent d'açò crea una influència i incrementa la fabricació de persones de la que es parla al text.

Aplicant aquesta teoria al Treball Social, a la sessió de classe es va remarcar que, de la mateixa manera, els/les professionals d'aquesta disciplina ha de tractar de dur a terme una intervenció independent als seus propis pensaments, és a dir, donar ajudes socials partint de l'empatia però sense que les pròpies idees del/de la treballador/a social influencie en les decisions de les persones que acudeixen per fer ús dels serveis que ofereixen.

A la segona sessió de la setmana, va prendre protagonisme Monclús amb les seues aportacions sobre la intervenció socioeducativa. Cal diferenciar acció social i intervenció. Aquest autor  afirma que és més correcte emprar la paraula "acció" donat que, dóna a entendre una major implicació per part de l'agent d'ajuda i mostra una visió menys estètica que "intervenció". 

Així mateix
, Monclús ha mostrat la seua reflexió sobre la caritat, la justicia social i la nostra manera d'entrende-la i realitat de la inclusió social. Qué ens suggereixen aquests termes?

Quan es parla de la caritat es fa referència a la religió. Dóna a entendre que hi ha persones amb superioritat d'abant d'altres i nos es contempla com a un dret humà, sinó com una creació de dependència entre l'ajudat i l'agent d'ajuda. Altres paraules lligades a la definició de caritat podrien ser: paternalisme, voluntarietat o altrusime.Si es fa referència a la justicia social, cal destacar els conceptes d'equitat, igualtat i drets socials. Es tracta de l'actuació junt a les persones que pateixen una necessitat o dificultat social. Caldria lligar els termes drets socials i pertinença a l'inclusió, que es tracta de l'actuació amb la societat en general.

Darrere de qualsevol intervenció hi ha un model i uns paradigmes, com per exemple: model de caritat o justicia social. Per això, durant aquesta sessió, junt al document Power Point facilitat pel professor, es treballaren els paradigmes de les ciencies socials, com ara:
  1. El paradigma tecnològic o positivista: aquest afirma que la realitat social es pot analitzar de manera científica, junt a la idea de que els/les professionals han de ser tècnics i tècniques.
  2. El paradigma interpretatiu o hermenèutic: que defensa que la realitat és diferent per a cada persona.
  3. El paradigma dialèctic o crític: que afirma el mateix que el paradigma interpretatiu, però a més, defensa que les persones tenen diferents visions de la realitat, donat que, cada individu/a pertany a una posició social en concret i per tant, la societat és desigual.
Per a finalitzar la sessió, de manera pràctica cada alumne/a ha consultat a la pàgina web de la Universitat de València a l'àrea de Treball Social les competències, tant les bàsiques com les especifiques i ha comprobat quina és la competència que guarda major relació d'aquesta disciplina amb l'àmbit de l'educació.

Anna Ferragud Esteve.








viernes, 8 de febrero de 2019

SEGON TEXT COMPLEMENTARI

L'educació coreana requereix molt d'esforç i dedicació. L'alumnat dedica 19 hores diàries als seus estudis, i només 5 hores per al descans, no tenint d'aquesta manera cap moment d'oci i temps lliure.
Des de que són ben petits i petites, els inculquen la idea de que el més important per a les seues vides ha de ser tindre un bon futur; per a aconseguir-ho, la única manera que proposen és esforçar-se al màxim per a ser els i les millors en els seus estudis, cosa que els comportarà tindre un bon futur laboral. Són molt competitius, i els ensenyen a ser així des de ben menuts per  a ser els millors, ficant-los d'aquesta manera molta pressió.

Corea és un dels països amb millors resultats acadèmics per part del seu alumnat en tots els àmbits, i ho relacionen al gran esforç que hi fan. Però, aquest sistema falla des del meu punt de vista, ja que es produeixen molts suïcidis anuals per part de xiquets/es i adolescents a causa del gran nivell de pressió que s'imposen, ja que pensen que sinò obtenen uns bons resultats estàn condemnats a tindre un futur pèsim. Personalment, no estic d'acord amb aquest tipus de mètode d'ensenyament, ja que els éssers humans som éssers socials, i necessitem relacionar-nos, tindre vida social, tindre temps per a fer esports, quedar amb els amics/amigues, fer coses que ens plenen com a persona. 
La intel·ligència no només es basa en obtindre bons resultats en matemàtiques o llengua, sinò ser capaç de resoldre activitats de la vida diària per exemple, saber relacionar-se amb els demés...en definitiva, d'interactuar en la societat. 

En la meua opinió, preferisc l'educació finladesa. Després de veure un vídeo respecte a aquesta educació, em puc posicionar més encara al seu favor. Aquest país, també és un dels millors en quan a resultats acadèmics per part del seu alumnat, i la seua forma d'ensenyar és totalment contrària a la de Corea. L'alumnat va unes 20 hores setmanals a l'escola, és a dir, unes quatre hores per dia. Defensen que la ment necessita descansar, i que llargues hores de jornada escolar no són efectives ja que la ment es cansa. Opinen que els xiquets han de ser xiquets, han de jugar, disfrutar de les seues amistats, fer esports...i que d'aquesta manera aprenen moltíssim també, ja que l'única manera d'aprendre no es l'escola. El més important per al professorat i el sistema educatiu en general, és que siguen feliços, siguen feliços estudiant i preparant-se le que més els agrada per a la seua vida futura. Els ensenyen matemàtiques, llengua, poesia, dança, música, pintura...tot allò important per a la que ment es desenvolupe i oferint-los múltiples possibilitats per a que troben allò que més els plena i els agrada. 

A més, aquest tipus d'educació, està en contra dels exàments estandaritzats que hi ha en països com Espanya o els EEUU; afirmen que el professorat passa un terç de les seues explicacions preparant aquest tipus d'examens, preparant que l'alumant siga capaç d'aprovar un examen en lloc de que aprenga, igual que de la matiexa manera l'alumant està més pendent de aprovar un examen que del que està aprenent. De la mateixa manera, estàn en contra de la feina per a casa, i no en manen, i en cas de fer-ho, l'alumnat ha de dedicar-li com a màxim uns vint minuts. La raó és la explicada anteriorment, que l'alumnat té més vida a banda de l'escola, i que no se'ls pot llevar temps de disfrutar del seu temps lliure i de oci. 

Com ja he dit abans, em posicione pel sistema educatiu finlandés, ja que opine que l'educació s'ha de viure com un ferramenta i oportunitat per a aprendre, sense competitivitat ni pressions, aprendre feliçment allò que més t'agrada. A més, opine que el sistema educatiu mai ha d'ocupar tot el teu temps, sinó que ha de permetre tindre espai per a invertir-lo en altres àmbits i aspectes que també ens fan aprendre i crèixer com a persones.

Ainoa Medina Lorente.

SEGONA SETMANA

En aquesta tercera sessió, es va fer una activitat a clase, per a la qual havíem d'haver-se llegit prèviament a casa el text de ''Frankenstein educador'' de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. Tota la clase es va col·locar en forma de cercle per a poder interactiuar i vore'ns totes i tots millor.L'activitat consistia en dir cadascuna de nosaltres en veu alta, quina havia sigut la frase que més ens havia cridat l'atenció del text, ja fora perquè ens havera fet reflexionar, perquè n'estavem d'acord o bé perquè no estàvem a favor. Va ser una activitat didáctica i amena, ja que escoltavem les opinions dels altres, i com d'una mateixa frase es poden extraure diverses conclusions i cada persona pot interpretar-ho d'una manera altra, era enriquidor. 


L’activitat consistia en dir cadascuna de nosaltres en veu alta, quina havia sigut la frase que més ens havia cridat l’atenció del text, ja fora perquè ens havera fet reflexionar, perquè n’estavem d’acord o bé perquè no estàvem a favor. Va ser un exercici dinàmic i interactiu, ja que escoltàvem les opinions dels altres, i com d’una mateixa frase es poden extraure diverses conclusions i cada persona pot interpretar-ho d’una manera o altra, era enriquidor. 

Personalment, em va parèixer significatiu el fet de què tal vegada quan vaig llegir-me el text no vaig prestar atenció a certes oracions, que després quan les meues companyes van explicar-les, sí, per això opine que és important ficar les idees en comú i compartir pensaments perquè així s’aprèn més i adquirim coneixements des de diferents perspectives. Una de les frases que es va nomenar va ser ‘’Segons Daniel Hameline, ‘’hemos hecho un niño’’ y queremos ‘’hacer de él un hombre libre’’... ¡cómo si eso fuese fácil! Porque, si se le hace, no será libre, o al menos no lo será de veras; y, si es libre, escapará inevitablemente a la voluntad y a las veleidades de fabricación de su educador. Com es va comentar a l’aula, en el fet de voler fer lliure a una persona, sorfeix una confrontació, ja que desitjar ‘’fer lliure a una persona’’, no és intentar ‘’fer-la’’ a la teua volitat i així deixa de ser lliure?


En la quarta sessió, es va donar teoria no obstant això, els/les alumnes vam interactuar al voltant del tema en qüestió. Es va tractar els tres papers que podria tindre l’escola. El primer enfocament era el de l’escola com a preservadora i transmissora de l’herència cultural, el segon era el de l’escola com a ‘’ferramenta’’ per al desenvolupament de l’individu, i per últim, aquesta com a element fonamental per a la transformació de la cultura. Una vegada clars els diferents enfocaments, es va reflexionar al voltant de què feia l’escola, i què era, des de diferents corrents. A. Pérez afirmava el següent: ‘’concebuda l’escola com a una institució específicament configurada per a desenvolupar el procés de socialització de les noves generacions, la seua funció apareix netament conservadora: garantir la reproducció social i cultural com requisit per a la supervivència mateixa de la societat''.


Per altra banda, es va comentar els mecanismes de socialització que utilitza l’escola com la selecció i estructuració dels continguts de les tasques i de l’espai-temps, maneres d’organitzar la participació de l’alumnat en l’establiment de les normes de convivència, o el clima de les relacions socials presidit per la ideologia de l’individualisme. També es va reflexionar sobre les contradiccions d’aquest procés de socialització, algunes poden ser que l’escola és un espai viu d’interaccions que la preparació per al món del treball hui és contradictòria, ja que per un costat es segueixen requerint valors propis del treball assalariat i al mateix temps es demanda la capacitat per al treball autònom, o que es manifesta una gran contradicció entre una societat que requereix er al seu funcionament polític i social la participació activa i responsable de tots els ciutadans considerats de drets com iguals, i eixa mateixa societat que a l’esfera econòmica vol una actitud i disciplinada de la majoria de la població. 

Per últim, el professor Carles Moclús, va tractar la funció educativa, la qual desborda la funció reproductora en tant que es recolza en el coneixement públic per a provocar coneixement privat en cada una dels i de les alumnes. La vinculació ineludible i pròpia de l’escola amb el coneixement públic exigeix d’ella i dels qui en ella treballen que identifiquen i desemmascaren el caràcter reproductor que la pròpia institució, així com els continguts que transmet les experiències i relacions que organitza, exerceix sobre cadascun dels membres dels individus que en ella conviuen. 

La funció educativa en aquesta societat ha de concretar-se en el desenvolupament radical de la funció compensadora, provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i anterior a l’escola. Trobem la funció compensadora també, que tracta d’una escola comprensiva i comuna, que contemple una diversitat pedagògica per atendre les diferències d’origen, ls dificultats socials o personals.Posteriorment, el professor va mostrar-nos un vídeo sobre l’educació coreana, el qual ensenyava la realitat sobre la seua educació, els esforços que fan els xiquets i les xiquetes, les hores que dediquen a l’estudi, i com consideren aquesta realitat i els estudis per a un bon treball futur el més important i primordial de la seua vida. En el segon text complementari es podrà observar la valoració personal sobre aquest vídeo. 

Ainoa Medina Lorente.

domingo, 3 de febrero de 2019

EL ''MUR'' DE L'EDUCACIÓ (text complementari)

Les crítiques al sistema educatiu també s'han considerat en cançons com ''Another brick in the wall'' de Pink Floyd.



Aquest grup musical compara l'educació que reben els/les alumnes a les escoles amb una cadena de producció la qual fabrica el mateix producte sense cap tipus de diferenciació. Per tant, és evident que els autors de la melodia expressen el seu descontent amb el sistema educatiu ja que, els/les estudiants estan sotmessos/es a un règim que els/les impedeix desenvolupar una capacitat crítica i creativa donant lloc a què aquests/es acaben  l'etapa educativa sense haver potenciat les seues particulars habilitats i amb coneixements idèntics. Així és que, el mètode d'ensenyament no té en compte les necessitats de cada alumnat aleshores, no es considera a la persona i en efecte, els/les estudiants presenten una gran frustració i desmotivació al seu aprenentatge fomentat l'abandó escolar.

Paola Santacreu Sastre.



viernes, 1 de febrero de 2019

PRIMERA SETMANA

Per a iniciar aquesta matèria el tutor Carles Monclús va dur a terme una activitat dinámica amb la finalitat de fer reflexionar a l'alumnat sobre dues qüestions: què és l'educació i si aquesta és sempre bona. El més destacable d'aquest exercici era que la major part d'estudiants consideraven que l'educació és un element fonamental per al desenvolupament de les persones i que a més, aquesta no és sempre adequada perquè depèn dels valors que es trasmitisquen. Per altra banda, el professor va introduir l'assignatura mitjançant una pel·lícula denominada ''El Pequeño Salvaje'' la qual mostra als espectadors el poder que té l'educació en les persones a partir de la trobada d'un nen que vivia al bosc i no havia tingut contacte amb altres individus/es.

Quan a la segona sessió de la primera setmana i abans d'iniciar el temari corresponent, es va mencionar una oració de Nelson Mandela on es reflecteix la importància de l'adquisició de coneixemets per a transformar la societat.
               
                   ''L'educació és l'arma més poderosa que es pot utilizar per a canviar el món''. 

A continuació, Monclús va procedir a ensenyar el contingut del segon tema de la matèria el qual posa especial èmfasi en el concepte d'educació. Aquest terme és un procés complex  i dinàmic que no posseeix una definició concreta.Per altra banda, està dividit en diversos tipus: formal, és a dir l'educació que es desenvolupa en l'àmbit escolar al contrari que la no formal i, la informal, la que s'aprèn al llarg de la vida. 

A més a més, aquest significat ha propiciat nombrosos debats sobre diversos aspectes com la influència que té l'ambient i l'innatisme en l'educació dels éssers humans. Per exemple, en la pel·lícula mencionada al primer paràgraf es posa en dubte si el xiquet es comportava d'una manera peculiar a causa d'un problema biològic (sordera) o per la manca de relacions amb altres persones (ambient).

Per últim, cal assenyalar que aquest terme s'ha aplicat de múltiples formes al llarg de la història a conseqüència dels interessos que han predominat a cada época. No obstant això, aquesta circumstància dóna lloc a la reflexió de la següent qüestió: Si en l'actual context capitalista es reclama a persones creatives i innovadores, s'està impartint un model educatiu adequat a la situación existent?


                         



Paola Santacreu Sastre.




CAMPIONS (text complementari)

 La trama de Campions gira al voltat d'un entrenador de basket que ha sigut acomiadat de la seua tasca. Aquest, impotent per la seua...