En aquesta sessió el professor Carles Monclús ha tractat a l'aula l'anàlisi de la realitat local com a base de la intervenció socioeducativa: tècniques i mètodes d'investigació aplicats a la detecció de les necessitats socioeducatives a escala local. L'estructura mètodica es basa en l'anàlisi del context, l'anàlisi de la realitat, un diagnòstic social i una avaluació inicial. A partir d'ací es realitza una planificació i programació del projecte, s'executa, s'implementa i/o es gestiona el mateix, i finalment es fa una avaluació, una memòria d'aquest.
Respecte al context, es pot diferenciar la comunitat del territori. En la comunitat es troba la col·lectivitat humana, composada per trames d'edat (joventut, infància, adults, gent gran..), característiques socials i culturals, i amb unes determinades percepcions socials. Aquesta comunitat està relacionada amb el territori, ja que viu en el mateix. Aquest està format pel carri/destricte, poble/ciutat i comarca/regió. Té uns determinats equipaments, una determinada història i amb unes xarxes associatives concretes. En forma part també un context institucional que intervé en la comunitat i en el territori. Aquest context està format per l'administració, associació, fundació i/o empresa. Es pot donar un equipmanet o espai, ja siga la casa de la joventut, ludoteca, centre civil, alberg, CIJ, associació, carrer, etc. Té uns objectius i està basat en una determinada perspectiva política social i cultural.
Ens va explicar una sèrie de problemes o errades freqüents en els anàlisis de la realitat del context. Alguns d'ells són la desproporció entre l'esforç dedicat al diagnòstic en relació al dedicat a la intervenció, la desproporció entre les dades que s'arrepleguen i les que s'usen, la rellevància de la informació, la seducció del número, demostrar allò que és evident, l'eliminació de discurs de la població, la possessió i ús de la informació i el diagnòstic es para en el temos i no es reprèn durant i en finalitzar l'acció.
A continuació el professor va explicar detalladament l'anàlisi del context. Va explicar que els objectius respecte a la descripció són saber el que hi ha i el que no hi ha, a través d'un anàlisi de documents, plantilles i guions de diagnòstic, entrevistes estructurades, qüestionaris i observació. Quan a la percepció social, els objectius són conèixer què pensen els implicats sobre la seua realitat, utilitzant grups de discussió, que és una tècnica d'investigació social que consisteix en buscar un gurp d'entre 6-8 persones que tinguen alguna cosa en comú, i es llancen una sèrie de preguntes molt obertes i es deixa que la gent parle en una gravadora i que expresse tot el que opina, entrevistes obertes i observació. S'ha de tenir en compte que la observació implica algun tipus de registre, no simplement observar; el registre pot ser narratiu o categorial.
En la interpretació es pretén saber per què la realitat és així i per què es percebuda d'una determinada manera pels actors, aconseguint una presa de consciència gràcies als gurps de discussió, la triangulació (que es basa en buscar diferents tècniques o persones per obtindre informació i contrastar-la des de diverses fonts), seminari o anàlisi de doucments teòrics. Respecte a les alternatives els objectius son dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius mitjançant l'anàlisi de documents d'altres experiències i tècniques de treball amb grups.
A classe vam veure un exemple per entendre millor tot aquest tema. En Creu Roja d'Almassora es fa una campanya contra le bullying escolar, doncs s'hauria de realitzar un estudi sobre què pensa la gent del bullying, si pensa que es produeix amb molta freqüència o no, en definitiva, analitzar-ho.
El professor també va exemplificar que si ell volguera saber l'opinió sobre un tema en concret que té la classe i conèixer aquesta opinió relaitzant poques enquestes, hauria de buscar una sèrie de caracterísitques adequades per tal de que aquests qüestionaris puguen representar l'opinió del conjunt. Centrar-se en els informants clau, persones que per la seua posició en la societat tindràn més informació que altres que per exemple no són metgesses i no escolten diariament el que la gent opina.
Per últim, s'ha treball el model PEAPA-Fernando de la Riva. El qual es basa en preguntar, escoltar, analitzar, prioritzar i finalment actuar
En la interpretació es pretén saber per què la realitat és així i per què es percebuda d'una determinada manera pels actors, aconseguint una presa de consciència gràcies als gurps de discussió, la triangulació (que es basa en buscar diferents tècniques o persones per obtindre informació i contrastar-la des de diverses fonts), seminari o anàlisi de doucments teòrics. Respecte a les alternatives els objectius son dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius mitjançant l'anàlisi de documents d'altres experiències i tècniques de treball amb grups.
A classe vam veure un exemple per entendre millor tot aquest tema. En Creu Roja d'Almassora es fa una campanya contra le bullying escolar, doncs s'hauria de realitzar un estudi sobre què pensa la gent del bullying, si pensa que es produeix amb molta freqüència o no, en definitiva, analitzar-ho.
El professor també va exemplificar que si ell volguera saber l'opinió sobre un tema en concret que té la classe i conèixer aquesta opinió relaitzant poques enquestes, hauria de buscar una sèrie de caracterísitques adequades per tal de que aquests qüestionaris puguen representar l'opinió del conjunt. Centrar-se en els informants clau, persones que per la seua posició en la societat tindràn més informació que altres que per exemple no són metgesses i no escolten diariament el que la gent opina.
Per últim, s'ha treball el model PEAPA-Fernando de la Riva. El qual es basa en preguntar, escoltar, analitzar, prioritzar i finalment actuar
No hay comentarios:
Publicar un comentario