SETENA SETMANA

Cada grup ha de realitzar un projecte per a final de curs. El professor Carles Monclús ens està explicant aquells aspectes fonamentals per a l’elaboració d’aquest. Així doncs, el passat 14/07 va començar fent-nos reflexionar al voltant de la definició de projecte. Hi ha diverses definicions, però la que més vam entendre va ser la de “Document previ públic que comunica quina és l’accio/ intervenció que es pretén fer, i que serveix d’element per a l’avaluació”, Carles Monclús. 

És una acció sobre un determinat context o territori, amb un nivell de concreció, una durada determinada i uns valors ètics, educatius, filosòfics que el sustenten. 

Ens va estar explicant una sèrie de tècniques per desenvolupar la creativitat en un grup.
La primera és el Brainwriting, que és una variant de la pluja d’idees per a fer-la per escrit. El grup en cercle amb un paper en blanc per persona, es dona un temps per tal de que cada membre escriga individualment les idees que se li ocurrisquen i quan acaba el temps, es canvien al mateix temps tots els papers entre elles i es lligen les idees de cada companya. Després de unes quantes rondes es lligen en veu alta i s’escollixen quines agraden més al grup.
També trobem la tècnica de Scamper, que es tracta d’una serie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu. Es basa en substituir(coses, llocs, idees…), combinar (temes, conceptes, emocions…), adaptar (idees d’altres, temps, persones…), modificar (afegir alguna idea a qualsevol cosa), pensar altres usos (extrure altres possibilitats d’espais, recursos…), eliminar (simplificar, llevar aspectes…), reordenar (modificar eements, canviar-los de lloc).
Per últim, trobem el Benchmarking, és un procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions. Consisteix en agafar com a “comparadors” aquells productes, serveis i proecssos de treball que pertanyen a organitzacions que evidencies les millors pràctiques sobre l’àrea d’interés per a obtindre les millors pràctiques. 

A continuació van estar veient diferents tipus d’esquemes per al projecte i ens van centrar en l’esquema senzill, que és el que intenta centrar-se en el procés i la comunicació:

1. Títol o denominació del projecte. És creatiu i evocador, sintètic de la temàtica del projecte, congruent amb el contingut, original, breu i fàcil de recordar. Pot incloure frases fetes, jocs de paraules o tornades de cançons  i equilibrar un títol creatiu amb un subtítol descriptiu. 
2. Dades identificatives. Nom dels autors/es i dels responsables del projecte, adreça, telèfon, e-mail, pàgina web o blog i dades de l’organització.
3. Descripció. Explicació descriptiva no molt extensa de en què consisteix el projecte, i que permeta a qui el llig fer-se una idea de què va. Resum de les raons, la situació de partida, les activitats i el marc de referència de la institució que impulsa el projecte, a més, si hi ha algun aspecte innovador assenyalar-lo.
4. Justificació. Per què aquest projecte és idoni o adequat en el context concret, per tant ha de tenir una part descriptiva del context i del territori de la intervenció i una part justificativa. Per tant, cal incloure el marc de referència, és a dir, en quin context s’inscriu el projecte. A més, ha d’expressar les raons fonamentals que fonamenten i justifiquen el projecte. Es traslladen ací moltes de les dades obtingudes a l’anàlisi del context previ al projecte: característiques del territori i de la institució que impulsa el projecte, exposició del punt de partida, els indicadors que expressen la necessitat de posada en marxa del projecte. Cal argumentar també la coherència i la viabilitat d’eixe projecte per a eixe context. Es poden incloure referències bibliogràfiques, referències a altres projectes i normativa que justifique. 
5. Destinataris. Perfil dels destinataris (edat, situació laboral, social, gènere). Nombre i cobertura (usuaris potencials i reals).