Després de l'examen PISA realitzat a l'any 2001, Finlàndia es va convertir en un model a imitar en l'àmbit de l'educació.
El sistema educatiu d'aquest lloc, es fonamenta en base a què el professorat són professionals valorats, és a dir, es contempla l'educació com una professió de prestigi i autoritat. L'equivalent a Magisteri en aquest país, es una titulació exigent i complicada, que arriba a formar d'una manera molt completa als/a les mestres , arribant a crear una vocació real. A més, totes les escoles són públiques, per tant l'educació és gratuïta i accessible per a tots i totes, en el termini d'entre 7 i 16 anys. De la mateixa manera, no es paga el material escolar, ni els llibres, tots i totes reben l'alimentació bàsica i si l'alumne/a viu a més de 5 km del centre, l'escola li paga el transport públic.
És realment important destacar la 'igualtat d'oportunitats que genera el repartiment dels diners públics. Els fons estatals es reparteixen de manera equitativa entre tots els centres, és a dir, totes les institucions educatives gaudeixen d'unes subvencions base en comú, no obstant, la xifra final pot variar depenent de les necessitats de cadascuna d'aquestes, de manera que s'equilibren les carències que es poden arribar a generar en comparació a la resta.
Altre aspecte a remarcar del sistema educatiu de Finlàndia és l'educació personalitzada. Es tracta de reduir els fracassos escolars mitjançant la intervenció als primers cursos de l'alumnat per a donar suport a les necessitats especialitzades que aquests/tes poden presentar, evitant, d'aquesta manera, que augmenten les dificultats en l'aprenentatge. A més, es premia la curiositat i la participació de l'alumnat, potenciant la seua imaginació i creativitat, més enllà, de la memorització i les lliçons donares exclusivament pel professorat.
Per últim, aquest conjunt de metodologies es caracteritza pel fet de què l'alumnat gaudeix de temps per a aprendre, però també per a jugar i per a descansar. A partir dels 7 anys es consideren madurs/res per a començar les jornades lectives. Aquestes estan formades per 3 o 4 lliçons al dia, amb descansos de 15 minuts entre cada classe, sumant-li després el descans per a menjar. No han de fer quasi deures, ja que els treballs es fan en classe i no a casa. Tanmateix, l'alumnat no és avaluat amb exàmens, restant així, el valor numèric de les notes i evitant la competència entre ells i elles.
Personalment, considere que aquest sistema educatiu es la proba de que actualment, hi ha metodologies d'aprenentatge molt endarrerides que haurien de replantejar-se l'objectiu final de l'educació i no estancar-se en els sistemes anteriors.
Anna Ferragud Esteve
