QUARTA SETMANA

En la quarta semana s'ha continuat amb la dinàmica que s'ha realitzat durant les setamnes anteriors, però aquesta vegada amb el text FREIRE, P. (1975): Pedagogía del oprimido, amb la lectura prèvia del capítol II a casa, l'alumant es col·locà en forma de cercle per a dur a terme una intervenció més clara i fluida, i facilitar així la comonuncació a classe. Posteriorment, tot el alumnat ha exposat la frase escollida que li havia cridat més l'atenció, amb motiu de compartir-la i expressar  la reflexió o la cítica que aquesta comporta i així també poder obrir un debat. 

Al capítol II del llibre de Freire s'ha pogut veure la concepció ''bancària'' de l'educació com un instrument de opressió, és un concepte que es basa en l'absolutització de la ignorància, una concepció que tracta l'educació com l'acte de veure el educador com un savi que ha de transmitir els seus coneixments i valors als denominats 'ignorats'. La figura del ignorant està tan carregada de cognotacións negatives que fan que els anomenats ignornats no puguin escapar mai d'aquesta figura i per tant, anul·la el poder creador dels educands o el minimitza, estimultant així la seua ingenuitat i no la seva criticitat, satisfent als opressors. 

En conclusió l'educació s'ha convertit en una ferramenta d'opressió, segons Freire esta concepció bancària de la educació ve donada perquè la forma de eduacar es relitza sols com un acte de dipositar, on l'educador és la peronsa que  diposita continguts als educantds a traves de la narració. Els educands són els que compleixen amb el paper de ser merament depòsits que s'han de plenar gràcies a l'educador, i aquesta forma d' educar sol és  memoritzar que al fi i al cap acaba artxivant-se o oblidant-se, donant l'esquena i anyunyant-se de la reflexió, la creativitat, el persament crític. Per tant aquesta forma bancària de verue l'educació , veu al saber com una donació bancària on esta se dóna per aquells que se jutgen sabis sota els que jutgen ignorants. 

A la segona sessió de la quarta setmana els professor Monclús ens ha explicat els termes d'educació bancària i educació problematizadora mostrant-nos les seves diferències, també vam seguir amb el text de Pablo Freire, i vam continuar reflexionant al voltant de sus llibre com 'Pedagogía del oprimido' o 'La educación como pràctica de la libertad' i de les sues grans aportacions tant a l'educació o com fer-ho com l'importància de l'educació social. Per tal de conèixer millor l'autor Freire es va vitsualitzar  aquest video:

Per finalitzar, aquesta setmana Monclús  va introduir l'area de les ciutats educadores i en què consisteix aquest projecte, alhora es va reflexionar t al voltant de la seva finalitat i els seus objectius, i analitzant la importància i l'impacte que té a la societat i a l'educació. Per acabar, els/les estudiants van fer una pràctica autònoma fent-li una ''ullada'' i escollint algún de les experències i projectes de ciutat educadora arreu del món que més ens van cridar l'atenció. 

Francesc Llorens Mejias.

TERCERA SETMANA

A la primera sessió d'aquesta setmana, l'alumnat havia d'acabar de llegir el text que se'ls facilità previament : "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes.Seguint la dinámica de la setmana passada, les i els alumnes es col·locaren en forma de cercle per a dur a terme una intervenció més fluida i amena. De la mateixa manera, cadascun/a havia seleccionat la frase que més li havia cridat l'atenció i la va compartir amb la resta de la classe, explicant la seua propia reflexió i empapant dels seus arguments sobre el text als altres companys i companyes.

Un exemple d'una oració d'aquest text podría ser: 

                                  "El educador ha de asumir su (no-poder)"

Amb aquesta frase es pot resumir el contingut del text, que insisteix en la responsabilitat del educador/a per a admetre que no disposa de cap medi directe sobre l'aprenentatge de  l'alumnat, ja que qualsevol intent d'açò crea una influència i incrementa la fabricació de persones de la que es parla al text.

Aplicant aquesta teoria al Treball Social, a la sessió de classe es va remarcar que, de la mateixa manera, els/les professionals d'aquesta disciplina ha de tractar de dur a terme una intervenció independent als seus propis pensaments, és a dir, donar ajudes socials partint de l'empatia però sense que les pròpies idees del/de la treballador/a social influencie en les decisions de les persones que acudeixen per fer ús dels serveis que ofereixen.

A la segona sessió de la setmana, va prendre protagonisme Monclús amb les seues aportacions sobre la intervenció socioeducativa. Cal diferenciar acció social i intervenció. Aquest autor  afirma que és més correcte emprar la paraula "acció" donat que, dóna a entendre una major implicació per part de l'agent d'ajuda i mostra una visió menys estètica que "intervenció". 

Així mateix, Monclús ha mostrat la seua reflexió sobre la caritat, la justicia social i la nostra manera d'entrende-la i realitat de la inclusió social. Qué ens suggereixen aquests termes?

Quan es parla de la caritat es fa referència a la religió. Dóna a entendre que hi ha persones amb superioritat d'abant d'altres i nos es contempla com a un dret humà, sinó com una creació de dependència entre l'ajudat i l'agent d'ajuda. Altres paraules lligades a la definició de caritat podrien ser: paternalisme, voluntarietat o altrusime.Si es fa referència a la justicia social, cal destacar els conceptes d'equitat, igualtat i drets socials. Es tracta de l'actuació junt a les persones que pateixen una necessitat o dificultat social. Caldria lligar els termes drets socials i pertinença a l'inclusió, que es tracta de l'actuació amb la societat en general.

Darrere de qualsevol intervenció hi ha un model i uns paradigmes, com per exemple: model de caritat o justicia social. Per això, durant aquesta sessió, junt al document Power Point facilitat pel professor, es treballaren els paradigmes de les ciencies socials, com ara:

1. El paradigma tecnològic o positivista: aquest afirma que la realitat social es pot analitzar de manera científica, junt a la idea de que els/les professionals han de ser tècnics i tècniques.
2. El paradigma interpretatiu o hermenèutic: que defensa que la realitat és diferent per a cada persona.
3. El paradigma dialèctic o crític: que afirma el mateix que el paradigma interpretatiu, però a més, defensa que les persones tenen diferents visions de la realitat, donat que, cada individu/a pertany a una posició social en concret i per tant, la societat és desigual.

Per a finalitzar la sessió, de manera pràctica cada alumne/a ha consultat a la pàgina web de la Universitat de València a l'àrea de Treball Social les competències, tant les bàsiques com les especifiques i ha comprobat quina és la competència que guarda major relació d'aquesta disciplina amb l'àmbit de l'educació.

Anna Ferragud Esteve.

SEGON TEXT COMPLEMENTARI

L'educació coreana requereix molt d'esforç i dedicació. L'alumnat dedica 19 hores diàries als seus estudis, i només 5 hores per al descans, no tenint d'aquesta manera cap moment d'oci i temps lliure.

Des de que són ben petits i petites, els inculquen la idea de que el més important per a les seues vides ha de ser tindre un bon futur; per a aconseguir-ho, la única manera que proposen és esforçar-se al màxim per a ser els i les millors en els seus estudis, cosa que els comportarà tindre un bon futur laboral. Són molt competitius, i els ensenyen a ser així des de ben menuts per  a ser els millors, ficant-los d'aquesta manera molta pressió.

Corea és un dels països amb millors resultats acadèmics per part del seu alumnat en tots els àmbits, i ho relacionen al gran esforç que hi fan. Però, aquest sistema falla des del meu punt de vista, ja que es produeixen molts suïcidis anuals per part de xiquets/es i adolescents a causa del gran nivell de pressió que s'imposen, ja que pensen que sinò obtenen uns bons resultats estàn condemnats a tindre un futur pèsim. Personalment, no estic d'acord amb aquest tipus de mètode d'ensenyament, ja que els éssers humans som éssers socials, i necessitem relacionar-nos, tindre vida social, tindre temps per a fer esports, quedar amb els amics/amigues, fer coses que ens plenen com a persona. 

La intel·ligència no només es basa en obtindre bons resultats en matemàtiques o llengua, sinò ser capaç de resoldre activitats de la vida diària per exemple, saber relacionar-se amb els demés...en definitiva, d'interactuar en la societat. 

En la meua opinió, preferisc l'educació finladesa. Després de veure un vídeo respecte a aquesta educació, em puc posicionar més encara al seu favor. Aquest país, també és un dels millors en quan a resultats acadèmics per part del seu alumnat, i la seua forma d'ensenyar és totalment contrària a la de Corea. L'alumnat va unes 20 hores setmanals a l'escola, és a dir, unes quatre hores per dia. Defensen que la ment necessita descansar, i que llargues hores de jornada escolar no són efectives ja que la ment es cansa. Opinen que els xiquets han de ser xiquets, han de jugar, disfrutar de les seues amistats, fer esports...i que d'aquesta manera aprenen moltíssim també, ja que l'única manera d'aprendre no es l'escola. El més important per al professorat i el sistema educatiu en general, és que siguen feliços, siguen feliços estudiant i preparant-se le que més els agrada per a la seua vida futura. Els ensenyen matemàtiques, llengua, poesia, dança, música, pintura...tot allò important per a la que ment es desenvolupe i oferint-los múltiples possibilitats per a que troben allò que més els plena i els agrada. 

A més, aquest tipus d'educació, està en contra dels exàments estandaritzats que hi ha en països com Espanya o els EEUU; afirmen que el professorat passa un terç de les seues explicacions preparant aquest tipus d'examens, preparant que l'alumant siga capaç d'aprovar un examen en lloc de que aprenga, igual que de la matiexa manera l'alumant està més pendent de aprovar un examen que del que està aprenent. De la mateixa manera, estàn en contra de la feina per a casa, i no en manen, i en cas de fer-ho, l'alumnat ha de dedicar-li com a màxim uns vint minuts. La raó és la explicada anteriorment, que l'alumnat té més vida a banda de l'escola, i que no se'ls pot llevar temps de disfrutar del seu temps lliure i de oci. 

Com ja he dit abans, em posicione pel sistema educatiu finlandés, ja que opine que l'educació s'ha de viure com un ferramenta i oportunitat per a aprendre, sense competitivitat ni pressions, aprendre feliçment allò que més t'agrada. A més, opine que el sistema educatiu mai ha d'ocupar tot el teu temps, sinó que ha de permetre tindre espai per a invertir-lo en altres àmbits i aspectes que també ens fan aprendre i crèixer com a persones.

Ainoa Medina Lorente.

SEGONA SETMANA

En aquesta tercera sessió, es va fer una activitat a clase, per a la qual havíem d'haver-se llegit prèviament a casa el text de ''Frankenstein educador'' de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. Tota la clase es va col·locar en forma de cercle per a poder interactiuar i vore'ns totes i tots millor.L'activitat consistia en dir cadascuna de nosaltres en veu alta, quina havia sigut la frase que més ens havia cridat l'atenció del text, ja fora perquè ens havera fet reflexionar, perquè n'estavem d'acord o bé perquè no estàvem a favor. Va ser una activitat didáctica i amena, ja que escoltavem les opinions dels altres, i com d'una mateixa frase es poden extraure diverses conclusions i cada persona pot interpretar-ho d'una manera altra, era enriquidor. 

L’activitat consistia en dir cadascuna de nosaltres en veu alta, quina havia sigut la frase que més ens havia cridat l’atenció del text, ja fora perquè ens havera fet reflexionar, perquè n’estavem d’acord o bé perquè no estàvem a favor. Va ser un exercici dinàmic i interactiu, ja que escoltàvem les opinions dels altres, i com d’una mateixa frase es poden extraure diverses conclusions i cada persona pot interpretar-ho d’una manera o altra, era enriquidor. 

Personalment, em va parèixer significatiu el fet de què tal vegada quan vaig llegir-me el text no vaig prestar atenció a certes oracions, que després quan les meues companyes van explicar-les, sí, per això opine que és important ficar les idees en comú i compartir pensaments perquè així s’aprèn més i adquirim coneixements des de diferents perspectives. Una de les frases que es va nomenar va ser ‘’Segons Daniel Hameline, ‘’hemos hecho un niño’’ y queremos ‘’hacer de él un hombre libre’’... ¡cómo si eso fuese fácil! Porque, si se le hace, no será libre, o al menos no lo será de veras; y, si es libre, escapará inevitablemente a la voluntad y a las veleidades de fabricación de su educador. Com es va comentar a l’aula, en el fet de voler fer lliure a una persona, sorfeix una confrontació, ja que desitjar ‘’fer lliure a una persona’’, no és intentar ‘’fer-la’’ a la teua volitat i així deixa de ser lliure?

En la quarta sessió, es va donar teoria no obstant això, els/les alumnes vam interactuar al voltant del tema en qüestió. Es va tractar els tres papers que podria tindre l’escola. El primer enfocament era el de l’escola com a preservadora i transmissora de l’herència cultural, el segon era el de l’escola com a ‘’ferramenta’’ per al desenvolupament de l’individu, i per últim, aquesta com a element fonamental per a la transformació de la cultura. Una vegada clars els diferents enfocaments, es va reflexionar al voltant de què feia l’escola, i què era, des de diferents corrents. A. Pérez afirmava el següent: ‘’concebuda l’escola com a una institució específicament configurada per a desenvolupar el procés de socialització de les noves generacions, la seua funció apareix netament conservadora: garantir la reproducció social i cultural com requisit per a la supervivència mateixa de la societat''.

Per altra banda, es va comentar els mecanismes de socialització que utilitza l’escola com la selecció i estructuració dels continguts de les tasques i de l’espai-temps, maneres d’organitzar la participació de l’alumnat en l’establiment de les normes de convivència, o el clima de les relacions socials presidit per la ideologia de l’individualisme. També es va reflexionar sobre les contradiccions d’aquest procés de socialització, algunes poden ser que l’escola és un espai viu d’interaccions que la preparació per al món del treball hui és contradictòria, ja que per un costat es segueixen requerint valors propis del treball assalariat i al mateix temps es demanda la capacitat per al treball autònom, o que es manifesta una gran contradicció entre una societat que requereix er al seu funcionament polític i social la participació activa i responsable de tots els ciutadans considerats de drets com iguals, i eixa mateixa societat que a l’esfera econòmica vol una actitud i disciplinada de la majoria de la població. 

Per últim, el professor Carles Moclús, va tractar la funció educativa, la qual desborda la funció reproductora en tant que es recolza en el coneixement públic per a provocar coneixement privat en cada una dels i de les alumnes. La vinculació ineludible i pròpia de l’escola amb el coneixement públic exigeix d’ella i dels qui en ella treballen que identifiquen i desemmascaren el caràcter reproductor que la pròpia institució, així com els continguts que transmet les experiències i relacions que organitza, exerceix sobre cadascun dels membres dels individus que en ella conviuen. 

La funció educativa en aquesta societat ha de concretar-se en el desenvolupament radical de la funció compensadora, provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i anterior a l’escola. Trobem la funció compensadora també, que tracta d’una escola comprensiva i comuna, que contemple una diversitat pedagògica per atendre les diferències d’origen, ls dificultats socials o personals.Posteriorment, el professor va mostrar-nos un vídeo sobre l’educació coreana, el qual ensenyava la realitat sobre la seua educació, els esforços que fan els xiquets i les xiquetes, les hores que dediquen a l’estudi, i com consideren aquesta realitat i els estudis per a un bon treball futur el més important i primordial de la seua vida. En el segon text complementari es podrà observar la valoració personal sobre aquest vídeo. 

Ainoa Medina Lorente.

EL ''MUR'' DE L'EDUCACIÓ (text complementari)

Les crítiques al sistema educatiu també s'han considerat en cançons com ''Another brick in the wall'' de Pink Floyd.

              https://www.youtube.com/results?search_query=another+brick+in+the+wall

Aquest grup musical compara l'educació que reben els/les alumnes a les escoles amb una cadena de producció la qual fabrica el mateix producte sense cap tipus de diferenciació. Per tant, és evident que els autors de la melodia expressen el seu descontent amb el sistema educatiu ja que, els/les estudiants estan sotmessos/es a un règim que els/les impedeix desenvolupar una capacitat crítica i creativa donant lloc a què aquests/es acaben  l'etapa educativa sense haver potenciat les seues particulars habilitats i amb coneixements idèntics. Així és que, el mètode d'ensenyament no té en compte les necessitats de cada alumnat aleshores, no es considera a la persona i en efecte, els/les estudiants presenten una gran frustració i desmotivació al seu aprenentatge fomentat l'abandó escolar.

Paola Santacreu Sastre.

PRIMERA SETMANA

Per a iniciar aquesta matèria el tutor Carles Monclús va dur a terme una activitat dinámica amb la finalitat de fer reflexionar a l'alumnat sobre dues qüestions: què és l'educació i si aquesta és sempre bona. El més destacable d'aquest exercici era que la major part d'estudiants consideraven que l'educació és un element fonamental per al desenvolupament de les persones i que a més, aquesta no és sempre adequada perquè depèn dels valors que es trasmitisquen. Per altra banda, el professor va introduir l'assignatura mitjançant una pel·lícula denominada ''El Pequeño Salvaje'' la qual mostra als espectadors el poder que té l'educació en les persones a partir de la trobada d'un nen que vivia al bosc i no havia tingut contacte amb altres individus/es.

Quan a la segona sessió de la primera setmana i abans d'iniciar el temari corresponent, es va mencionar una oració de Nelson Mandela on es reflecteix la importància de l'adquisició de coneixemets per a transformar la societat.

               

                   ''L'educació és l'arma més poderosa que es pot utilizar per a canviar el món''. 

A continuació, Monclús va procedir a ensenyar el contingut del segon tema de la matèria el qual posa especial èmfasi en el concepte d'educació. Aquest terme és un procés complex  i dinàmic que no posseeix una definició concreta.Per altra banda, està dividit en diversos tipus: formal, és a dir l'educació que es desenvolupa en l'àmbit escolar al contrari que la no formal i, la informal, la que s'aprèn al llarg de la vida. 

A més a més, aquest significat ha propiciat nombrosos debats sobre diversos aspectes com la influència que té l'ambient i l'innatisme en l'educació dels éssers humans. Per exemple, en la pel·lícula mencionada al primer paràgraf es posa en dubte si el xiquet es comportava d'una manera peculiar a causa d'un problema biològic (sordera) o per la manca de relacions amb altres persones (ambient).

Per últim, cal assenyalar que aquest terme s'ha aplicat de múltiples formes al llarg de la història a conseqüència dels interessos que han predominat a cada época. No obstant això, aquesta circumstància dóna lloc a la reflexió de la següent qüestió: Si en l'actual context capitalista es reclama a persones creatives i innovadores, s'està impartint un model educatiu adequat a la situación existent?

                         

Paola Santacreu Sastre.