En aquesta tercera sessió, es va fer una activitat a clase, per a la qual havíem d'haver-se llegit prèviament a casa el text de ''Frankenstein educador'' de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. Tota la clase es va col·locar en forma de cercle per a poder interactiuar i vore'ns totes i tots millor.L'activitat consistia en dir cadascuna de nosaltres en veu alta, quina havia sigut la frase que més ens havia cridat l'atenció del text, ja fora perquè ens havera fet reflexionar, perquè n'estavem d'acord o bé perquè no estàvem a favor. Va ser una activitat didáctica i amena, ja que escoltavem les opinions dels altres, i com d'una mateixa frase es poden extraure diverses conclusions i cada persona pot interpretar-ho d'una manera altra, era enriquidor.
L’activitat consistia en dir cadascuna de nosaltres en veu alta, quina havia sigut la frase que més ens havia cridat l’atenció del text, ja fora perquè ens havera fet reflexionar, perquè n’estavem d’acord o bé perquè no estàvem a favor. Va ser un exercici dinàmic i interactiu, ja que escoltàvem les opinions dels altres, i com d’una mateixa frase es poden extraure diverses conclusions i cada persona pot interpretar-ho d’una manera o altra, era enriquidor.
Personalment, em va parèixer significatiu el fet de què tal vegada quan vaig llegir-me el text no vaig prestar atenció a certes oracions, que després quan les meues companyes van explicar-les, sí, per això opine que és important ficar les idees en comú i compartir pensaments perquè així s’aprèn més i adquirim coneixements des de diferents perspectives. Una de les frases que es va nomenar va ser ‘’Segons Daniel Hameline, ‘’hemos hecho un niño’’ y queremos ‘’hacer de él un hombre libre’’... ¡cómo si eso fuese fácil! Porque, si se le hace, no será libre, o al menos no lo será de veras; y, si es libre, escapará inevitablemente a la voluntad y a las veleidades de fabricación de su educador. Com es va comentar a l’aula, en el fet de voler fer lliure a una persona, sorfeix una confrontació, ja que desitjar ‘’fer lliure a una persona’’, no és intentar ‘’fer-la’’ a la teua volitat i així deixa de ser lliure?
En la quarta sessió, es va donar teoria no obstant això, els/les alumnes vam interactuar al voltant del tema en qüestió. Es va tractar els tres papers que podria tindre l’escola. El primer enfocament era el de l’escola com a preservadora i transmissora de l’herència cultural, el segon era el de l’escola com a ‘’ferramenta’’ per al desenvolupament de l’individu, i per últim, aquesta com a element fonamental per a la transformació de la cultura. Una vegada clars els diferents enfocaments, es va reflexionar al voltant de què feia l’escola, i què era, des de diferents corrents. A. Pérez afirmava el següent: ‘’concebuda l’escola com a una institució específicament configurada per a desenvolupar el procés de socialització de les noves generacions, la seua funció apareix netament conservadora: garantir la reproducció social i cultural com requisit per a la supervivència mateixa de la societat''.
Per altra banda, es va comentar els mecanismes de socialització que utilitza l’escola com la selecció i estructuració dels continguts de les tasques i de l’espai-temps, maneres d’organitzar la participació de l’alumnat en l’establiment de les normes de convivència, o el clima de les relacions socials presidit per la ideologia de l’individualisme. També es va reflexionar sobre les contradiccions d’aquest procés de socialització, algunes poden ser que l’escola és un espai viu d’interaccions que la preparació per al món del treball hui és contradictòria, ja que per un costat es segueixen requerint valors propis del treball assalariat i al mateix temps es demanda la capacitat per al treball autònom, o que es manifesta una gran contradicció entre una societat que requereix er al seu funcionament polític i social la participació activa i responsable de tots els ciutadans considerats de drets com iguals, i eixa mateixa societat que a l’esfera econòmica vol una actitud i disciplinada de la majoria de la població.
Per últim, el professor Carles Moclús, va tractar la funció educativa, la qual desborda la funció reproductora en tant que es recolza en el coneixement públic per a provocar coneixement privat en cada una dels i de les alumnes. La vinculació ineludible i pròpia de l’escola amb el coneixement públic exigeix d’ella i dels qui en ella treballen que identifiquen i desemmascaren el caràcter reproductor que la pròpia institució, així com els continguts que transmet les experiències i relacions que organitza, exerceix sobre cadascun dels membres dels individus que en ella conviuen.
La funció educativa en aquesta societat ha de concretar-se en el desenvolupament radical de la funció compensadora, provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i anterior a l’escola.
Trobem la funció compensadora també, que tracta d’una escola comprensiva i comuna, que contemple una diversitat pedagògica per atendre les diferències d’origen, ls dificultats socials o personals.Posteriorment, el professor va mostrar-nos un vídeo sobre l’educació coreana, el qual ensenyava la realitat sobre la seua educació, els esforços que fan els xiquets i les xiquetes, les hores que dediquen a l’estudi, i com consideren aquesta realitat i els estudis per a un bon treball futur el més important i primordial de la seua vida. En el segon text complementari es podrà observar la valoració personal sobre aquest vídeo.
Ainoa Medina Lorente.
No hay comentarios:
Publicar un comentario