CAMPIONS (text complementari)

 La trama de Campions gira al voltat d'un entrenador de basket que ha sigut acomiadat de la seua tasca. Aquest, impotent per la seua situació, ha començat a consumir begudes alcohòliques fet que, li ha provocat tenir un accident de tràfic i com a conseqüència 'pagar' pel delicte comès. El 'preu' d'aquest ha sigut que finalment el personatge faja d'entrenador en un centre de persones amb diversitat funcional.

Encara que al principi aquest rebutjava la seua feina perquè considerava impossible entrenar-los/es a causa de les seues circumstàncies, al llarg del temps la seua conducta respecte a ells/es va transformant-se  perquè se'n adona de la 'riquesa' que tenen aquestes persones.

Per tant, és una pel·lícula espanyola que ha volgut transmitir als/a les espactadors/es la realitat que viuen els/les individus/es amb 'diversitat funcional o intel·lectual' en la societat. En aquest film es reflexa els prejudicis que la gent té sobre aquestes persones en escenes  com per exemple en les que s'utilitzen terminologies despectives per a referir-se a ells/es (subnormals, inútils…).

També ha intentat que la gent vega a aquests subjectes de manera individual i no com un col·lectiu de ''persones amb…''' , és a dir que siguen visibles de manera individual i diferents no per la seua situació, sinò per la seua personalitat.

Malgrat que en el món en el que vivim és difícil no tenir prejudicis cap als altres a conseqüència de la manipulació dels mitjans de comunicació entre altres factors, com a futurs/es treballadors/es socials, hem d'esborrar aquest comportament negatiu i tractar a tots/es de forma igualitaria.

Paola Santacreu Sastre.

                                                

MES DE MAIG (segona setmana)

Aquesta segona setmana de maig era l'última de classe. Eren les dues últimes sessions de les quals disposàvem per finalitzar el projecte i per demanar ajuda o preguntar-li dubtes al professor Carles Monclús, i per això les vàrem aprofitar al màxim. 

Durant la primera sessió, ens vam dedicar a redactar els destinataris als quals anava dirigit el projecte. Aquest apartat ja el teníem més o menys començat, així que el vàrem finalitzar. A continuació vàrem realitzar el calendari. Ja havíem fet un cronograma de tasques, però volíem concretar també un calendari per a assenyalar que el projecte es duria a terme durant la setmana del 20 al 24 de maig. Més tard, vàrem començar a pensar quina difusió podríem fer-li al projecte. Totes vàrem llançar una sèrie de propostes, i finalment vàrem acordar dur-ho a terme mitjançant cartells  que es penjaran a les escoles que participen en aquesta activitat i en els carrers de la localitat de Silla. Vam dissenyar el cartell, que serà el mateix que apareix a la portada del treball.De la mateixa manera, vàrem decidir realitzar també un anunci per a Telehorta Silla, el canal local d'aquest municipi, que es mostrarà la setmana anterior a les jornades amb la informació general del projecte. 

Una vegada acabat tot açò, ens vam disposar a calcular els recursos econòmics que es necessitarien per a l'elaboració del projecte. Teníem molts dubtes de com dur-ho a terme, així que el nostre professor ens va orientar sobre com podíem fer-ho i calcular una aproximació dels pressupostos que serien necessaris per al projecte. Una vegada resolts els dubtes, vàrem elaborar aquesta àrea del treball.

L'últim apartat que ens quedava per fer era l'avaluació. Conjuntament vàrem decidir que la millor manera de realitzar la nostra avaluació seria proporcionant a l'alumnat que haja participat en la setmana intercultural un qüestionari per a avaluar els coneixements que ha adquirit i quines són les seues sensacions. Tanmateix, també vàrem pensar en proporcionar al professorat un qüestionari per tal que avaluen des de la seua perspectiva professional el transcurs i el resultat del projecte. 

Per últim, com ja teníem el projecte finalitzat, li'l vàrem ensenyar al professor Carles Monclús perquè ens donara la seua aprovació i/o si considerava que havíem de millorar qualsevol cosa. Aquest després d'haver-lo revisat, ens va dir que ens donava el seu vistiplau.

Ainoa Medina Lorente.

MES DE MAIG (primera setmana)

En aquest mes, Monclús ha continuat amb la  programació de les sessions de classe per a l'elaboració del projecte educatiu. La finalitat d'aquesta tasca és que l'alumnat puga avançar la feina en horari universitari, així mateix, l'objectiu de fer-ho a l'aula és que els/les estudiants puguen preguntar els dubtes que tinguen del projecte educatiu. Aquesta dinámica permet facilitar als/les alumnes l'execució del projecte i en efecte, que aquests/es aprenguen diverses pautes que s'han de seguir per a elaborar-lo. Aquesta activitat és fonamental ja que els/les treballadors/es socials al llarg de la seua trajectòria professional han de desenvolupar diversos projectes per a millorar la realitat de les persones en les quals intervé.

El nostre grup en anteriors sessions va realizar diversos apartats del projecte (descripció, justificació i objectius).  Però abans de les vacances de Pasqua, va millorar els objectius seguint els consells del  profesor i a més, va ampliar la justificació per tal de què en aquesta es veguera amb major profunditat la problemàtica de la población migrant i els reptes als quals s'enfronta com ara la discrimació pels seus orígens.

Durant la primera setmana d'aquest mes, es va decidir el nom del projecte de manera democràtica. Aquest s'anomena ''El tresor de la diversitat''. Es va elegir aquest títol ja que ens va resultar atractiu i resumia perfectament el que volem transmetre a la tasca és a dir, la diversitat cultural.

Per altra banda, vam realizar les dades identificatives del projecte en les quals es reflexa els noms dels/de les responsables (els/les treballadors/es socials de l'Ajuntament de Silla), l'adreça i el telèfon de l'Ajuntament i el correu electrònic propi del projecte.

També vam intentar executar l'organització i la metodologia però com que el nostre grup va presentar dificultats per a desenvolupar aquest apartat, decidirem preguntar a Monclús què és el que s'havia de posar. El Mestre ens va donar una clara explicació per la qual cosa, poguerem concretar aquest punt abans del termini de la classe. En aquest apartat, exposarem les dues dinànimiques en les que consta el projecte; un taller de sensibilització i una trobada escolar entre els col·legis participants.

Després d'això, passarem a realitzar  el cronograma de tasques. En aquest punt tampoc enteniem a la perfecció el que s'havia de tractar, per aquesta raó també consultarem a Carles Monclús perquè ens oferira una orientació. Finalment ho vam efecturar. Aquest apartat consistia en fer una taula i assenyalar els dies en els que es va a dur a terme la setmana intercultural.


En la segona sessió de la setmana, el nostre grup la va dedicar a reflexionar i buscar idees per a les activitats del projecte educatiu. Després d'estar un llarg temps  buscant aquestes, abans que acabara la classe, vam exposar les altervatives que teniem a Monclús perquè ens donara el vistiplau. Aquest va acceptar les dinàmiques que teniem pensades i també ens va donar altres opcions com per exemple, un/a conta-contes al taller de sensibilització. Com que no poguerem redactar-les eixe dia, decidirem quedar-nos fora de l'horari universitari a acabar d'efectuar eixe apartat. Per a fer-ho ens vam distribuir els membres del grup cada activitat i si sorgien alguns dubtes entre tots/es ens ajudàvem.

Paola Santacreu Sastre.

El dia 11 d'abril, es va començar la sessió amb l'explicació del XIII Seminari Internacional de Freiriano Zapatista. Els zapatistes sorgeixen a Mèxic i construiren la seua propia autonomia, creant així un nou sistema educatiu, rebutjant els serveis dels mestres del gobern. De la mateixa manera, també tracten de crear la seu propi sistema sanitari. Aquesta població està fisicament a una regió però molts pobles recolcen el seus valors.Cal destacar el psicoanalisi social i la pedagogia eròtica, com a elements tractats dins de les aules amb videos elaborats pel professorat zapatistes.

Més tard, es va intentar mostrar una obra de teatre creada apartir de l'alumnat per les seues propies vivendes, tracta l'opresió a l'escola i al gorben, però no es va poder recuperar el video.

Per últim, els grups de treball es dividiren per seguir realitzant el treball, amb la disposició del mestre per a poder preguntar dubtes. 

El nostre grup en concret, havia avançat feina dies abans de la sessió de classe per a que ens poguera resoldre els dubtes més important en aquest espai de temps.

Anna Ferragud Esteve

El divendres 5 d'abril, l'alumant es va dividir en els diferents grups de treball per a avançar el projecte educatiu-social que s'està duguent a terme. El mestre, Carles Monclús, es va oferir a resoldre els dubtes que es platejaren, tant a nivell grupal com individualment. Aquest, també, donava resposta i feia correccions mitjançant el Google Drive.

El nostre grup concretament, va redactar la descripció del projecte, la justificació d'aquest i els objectius generals i especifics que es pretenem aconseguir amb aquest trebal. Tot açò, va ser revisat i corregir el mestre i amb annotacions d'aquest aconseguirem perfeccionar l'exposició de les nostres idees. A més, aquest ens va donar idees per a potenciar de manera més clara a les activitats que es volen realitzar, la visibilització de la interculturalitat.

L'objectiu d'aquest tipus de classes és preparar un projecte social de la millor manera possible i resoldre els dubtes que ens puguen sorgir a les alumnes.

Anna Ferragud Esteve

Text complementari

Després de l'examen PISA realitzat a l'any 2001, Finlàndia es va convertir en un model a imitar en l'àmbit de l'educació.

El sistema educatiu d'aquest lloc, es fonamenta en base a què el professorat són professionals valorats, és a dir, es contempla l'educació com una professió de prestigi i autoritat. L'equivalent a Magisteri en aquest país, es una titulació exigent i complicada, que arriba a formar d'una manera molt completa als/a les mestres , arribant a crear una vocació real. A més, totes les escoles són públiques, per tant l'educació és gratuïta i accessible per a tots i totes, en el termini d'entre 7 i 16 anys. De la mateixa manera, no es paga el material escolar, ni els llibres, tots i totes reben l'alimentació bàsica i si l'alumne/a viu a més de 5 km del centre, l'escola li paga el transport públic.

És realment important destacar la 'igualtat d'oportunitats que genera el repartiment dels diners públics. Els fons estatals es reparteixen de manera equitativa entre tots els centres, és a dir, totes les institucions educatives gaudeixen d'unes subvencions base en comú, no obstant, la xifra final pot variar depenent de les necessitats de cadascuna d'aquestes, de manera que s'equilibren les carències que es poden arribar a generar en comparació a la resta.

Altre aspecte a remarcar del sistema educatiu de Finlàndia és l'educació personalitzada. Es tracta de reduir els fracassos escolars mitjançant la intervenció als primers cursos de l'alumnat per a donar suport a les necessitats especialitzades que aquests/tes poden presentar, evitant, d'aquesta manera, que augmenten les dificultats en l'aprenentatge. A més, es premia la curiositat i la participació de l'alumnat, potenciant la seua imaginació i creativitat, més enllà, de la memorització i les lliçons donares exclusivament pel professorat.

 Per últim, aquest conjunt de metodologies es caracteritza pel fet de què l'alumnat gaudeix de temps per a aprendre, però també per a jugar i per a descansar. A partir dels 7 anys es consideren madurs/res per a començar les jornades lectives. Aquestes estan formades per 3 o 4 lliçons al dia, amb descansos de 15 minuts entre cada classe, sumant-li després el descans per a menjar. No han de fer quasi deures, ja que els treballs es fan en classe i no a casa. Tanmateix, l'alumnat no és avaluat amb exàmens, restant així, el valor numèric de les notes i evitant la competència entre ells i elles.

Personalment, considere que aquest sistema educatiu es la proba de que actualment, hi ha metodologies d'aprenentatge molt endarrerides que haurien de replantejar-se l'objectiu final de l'educació i no estancar-se en els sistemes anteriors.

Anna Ferragud Esteve

NOVENA SETMANA (Part dos)

Aquesta setmana es va introduir una de les claus de les societats, la participació de la ciutadania en tots els aspectes polítics, socials, culturals... En aquesta classe en concret, Monclús va incidir en la importància de la participació de la infància, i de l'educació d'aquesta en els processos de participació, en particular una de les mesures que estan sorgint des de les administracions públiques com són els consells de participació de la infància. On la idea principal és que una ciutat adequada ha d'estar vista des de la perspectiva de la infància, és a dir, adequada per a totes les xiquetes i tots els xiquets. En definitiva una ciutat/poble apropiada per a tothom.

Per tant, des de la perspectiva comunitària és molt important crear consell participatiu de xiquets i xiquetes. Ja que a l'hora d'imaginar el poble també cal fer-ho des de la perspectiva dels xiquets i xiquetes del poble o ciutat. Monclús per exemplificar la posada en pràctica dels consells de xiquets i xiquetes ens va posar el següent vídeo de la constitució del consell de xiquets i xiquetes d'Alaquàs:

El que ens mostra aquest és que cal crear consells i fomentar la participació des de la infància, per poder així facilitar que la gent pugui opinar des de ben menuts. Al voltant d'aquest vídeo va sorgir un debat que qüestionava si la participació dels xiquets i xiquetes tenia una transcendència real, i van sorgir diferents opinions que van enriquir molt el debat. Vam concloure dient durant anys ens han dit que podem participar però mai ens creguem que la nostra participació vaja a ser real o efectiva després. Normalment quan ens ofereixen participar ni les pròpies institucions creuen en la participació real. Però almenys hi ha una obligació de l'administració en el foment del procés de participació.

Un altra de les conclusions és que la participació no ha de sorgir des de dalt sempre, és molt important que la participació siga des de baix Que els moviments socials, així com els col·lectius o el mateix poble exigeixen eixa participació. Nosaltres com a treballadors/es socials hem de reclamar, des de la nostra professionalització, i exigir que l'administració complisca les seues funcions, com la del foment de la participació.

Francesc Llorens Mejias