NOVENA SETMANA (Part dos)

Aquesta setmana es va introduir una de les claus de les societats, la participació de la ciutadania en tots els aspectes polítics, socials, culturals... En aquesta classe en concret, Monclús va incidir en la importància de la participació de la infància, i de l'educació d'aquesta en els processos de participació, en particular una de les mesures que estan sorgint des de les administracions públiques com són els consells de participació de la infància. On la idea principal és que una ciutat adequada ha d'estar vista des de la perspectiva de la infància, és a dir, adequada per a totes les xiquetes i tots els xiquets. En definitiva una ciutat/poble apropiada per a tothom.

Per tant, des de la perspectiva comunitària és molt important crear consell participatiu de xiquets i xiquetes. Ja que a l'hora d'imaginar el poble també cal fer-ho des de la perspectiva dels xiquets i xiquetes del poble o ciutat. Monclús per exemplificar la posada en pràctica dels consells de xiquets i xiquetes ens va posar el següent vídeo de la constitució del consell de xiquets i xiquetes d'Alaquàs:

El que ens mostra aquest és que cal crear consells i fomentar la participació des de la infància, per poder així facilitar que la gent pugui opinar des de ben menuts. Al voltant d'aquest vídeo va sorgir un debat que qüestionava si la participació dels xiquets i xiquetes tenia una transcendència real, i van sorgir diferents opinions que van enriquir molt el debat. Vam concloure dient durant anys ens han dit que podem participar però mai ens creguem que la nostra participació vaja a ser real o efectiva després. Normalment quan ens ofereixen participar ni les pròpies institucions creuen en la participació real. Però almenys hi ha una obligació de l'administració en el foment del procés de participació.

Un altra de les conclusions és que la participació no ha de sorgir des de dalt sempre, és molt important que la participació siga des de baix Que els moviments socials, així com els col·lectius o el mateix poble exigeixen eixa participació. Nosaltres com a treballadors/es socials hem de reclamar, des de la nostra professionalització, i exigir que l'administració complisca les seues funcions, com la del foment de la participació.

Francesc Llorens Mejias 

NOVENA SETMANA (part uno)

Monclús va introduir l'explicació del tema 6 efectuant una pregunta als/les alumnes; Per què penseu que les institucions públiques duen a terme el foment de la participació? En efecte, van sorgir dues respostes. En primer lloc, que ho realitzen per qüestions instrumentals, és a dir, preguntar a la ciutadania sobre què és el que els/les interessa i en segon, perquè és un dret tal i com s'estableix a l'article 23 i 9.2.

A continuació, es va definir el concepte de participació el qual significa l'acció o efecte de participar o prendre alguna cosa, diferent al terme de participació social ja que en aquesta, l'acció i l'efecte de prendre part és en relació a allò corresponent a la societat. Després, el tutor va llegir alguns dels trets  fonamentals de la participació social com ara que és una condició per al canvi social i és per això que el professor va assenyalar una oració de Freire molt rellevant respecte aquest tema ''sols si les persones canvien la seua manera de veure el món, el tranformaran''.

Per altra banda, també es van comentar diversos nivells de participació. La informació, és el primer ''esglaó'' encara que de vegades ocorren casos en els que la població es troba desinformada. Altres nivells són: l'opinió, per a crear espais on compartir arguments, la consulta, per exemple quan l'ajuntament realitza una votació per a dur a terme o no un projecte, la reclamació, com ara les cartes de reclamacions, la co-decisió, en el que es pot incloure els pressupostos participatius, que consisteixen en què la ciutadania decideix en què invertir els seus diners, la cogestió i per últim, l'autogestió, màxim nivel de participació en el que es posen en marxa iniciatives i interessos dels/ de les ciutadans/es d'un territorio determinat.

Però, com treballar i fomentar la participació? Doncs, si ens centrem en un ajuntament, una primera línia és la reconstrucció o el foment de les xarxes socials com programes de recolzament a associacions, per exemple el departament de Barcelona el qual dóna suport a altres d'aquesta ciutat en diverses línies com la formació sobre com elaborar un projecte. Per altra part, totes les accions de foment de voluntarietat i després l'associacionisme informal, per exemple una colla de joves que es junta per a ballar.

També existeixen altres maneres de promoure la participación com el canvi de models de gestió de l'àmbit públic en el que ens podem trobar diverses qüestions, en primer lloc, els pressupostos participatius (la ciutadania decideix en què gastar-se part dels pressupostos), altra via, els consells de participació i la gestió comunitaria com la que s'adona a l'ateneu popular. Per finalitzar, també es fomenta la participació impulsant espais de trobada perquè la gent puga relacionar-se i la formació en participació perquè aquesta existisca.

Paola Santacreu Sastre.

OCTAVA SETMANA (part dos)

A l'octava setmana, Monclús va continuar amb l'explicació per a l'elaboració del projecte educatiu. En primer lloc, va incidir que en aquest és important que hi apareguen uns objectius els quals serveixen per informar sobre la finalitat de la creació del projecte. Així mateix, el tutor, breument, va destacar que l'origen fonamental de la concreció dels resultats està relacionat amb el conductisme. A més a més, va comentar que existeixen diversos models alhora d'assenyalar els objectius. En especial, es va posar emfasi en aquell que defineix uns objectius generals (finalitat global del projecte) i uns objectius específics (concreten els generals). Per exemple: objectiu general, afavorir la integració dels/ de les xiquets/es musulmans/es del municipi d'Algemesí i objectius específics, millorar les competències lingüístiques d'eixos/es nens/es i disminuir les barreres de comunicació en altres menors de la ciutat.

A continuació, es va seguir amb el següent pas per a realitzar un projecte educatiu, és a dir l'organització, la qual resulta imprescindible per a dur-ho a terme ja que entre altres aspectes, permet establir mètodes i estratègies de treball i distribuir la feina de cada membre que hi participa. Després d'aquesta fase, és important efectuar un cronograma de tasques perquè el projecte es puga desenvolupar. Per altra banda, el professor va remarcar que exposar les activitats i serveis en aquest, és rellevant perquè qui observe el projecte puga visualitzar la idea principal i quines activitats es desenvoluparan. Així mateix, fer un calendari, també és útil per tal de saber en tot moment el que s'ha de fer i poder planificar-se de millor manera. 

Altre element que d'ha de tenir en compte és  com es va a fer la difusió del projecte, per aquesta raó, Monclús ens va sugerir diferents alternatives com per exemple, mitjançant xarxes socials (Facebook, Instagram...) o rodes de prensa. A més, s'han d'establir els recursos que es van a utilizar ja siguen materials, humans o econòmics, tot allò amb l'objectiu de poder dur endavant un projecte i que aquest es desenvolupe d'una forma efectiva i eficient. Per últim, s'ha de fer una avaluació  d'aquest i per a fer-la es poden utilizar diverses tècniques com entrevistes i qüestionaris.

Paola Santacreu Sastre.

SETENA SETMANA

Cada grup ha de realitzar un projecte per a final de curs. El professor Carles Monclús ens està explicant aquells aspectes fonamentals per a l’elaboració d’aquest. Així doncs, el passat 14/07 va començar fent-nos reflexionar al voltant de la definició de projecte. Hi ha diverses definicions, però la que més vam entendre va ser la de “Document previ públic que comunica quina és l’accio/ intervenció que es pretén fer, i que serveix d’element per a l’avaluació”, Carles Monclús. 

És una acció sobre un determinat context o territori, amb un nivell de concreció, una durada determinada i uns valors ètics, educatius, filosòfics que el sustenten. 

Ens va estar explicant una sèrie de tècniques per desenvolupar la creativitat en un grup.
La primera és el Brainwriting, que és una variant de la pluja d’idees per a fer-la per escrit. El grup en cercle amb un paper en blanc per persona, es dona un temps per tal de que cada membre escriga individualment les idees que se li ocurrisquen i quan acaba el temps, es canvien al mateix temps tots els papers entre elles i es lligen les idees de cada companya. Després de unes quantes rondes es lligen en veu alta i s’escollixen quines agraden més al grup.
També trobem la tècnica de Scamper, que es tracta d’una serie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu. Es basa en substituir(coses, llocs, idees…), combinar (temes, conceptes, emocions…), adaptar (idees d’altres, temps, persones…), modificar (afegir alguna idea a qualsevol cosa), pensar altres usos (extrure altres possibilitats d’espais, recursos…), eliminar (simplificar, llevar aspectes…), reordenar (modificar eements, canviar-los de lloc).
Per últim, trobem el Benchmarking, és un procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions. Consisteix en agafar com a “comparadors” aquells productes, serveis i proecssos de treball que pertanyen a organitzacions que evidencies les millors pràctiques sobre l’àrea d’interés per a obtindre les millors pràctiques. 

A continuació van estar veient diferents tipus d’esquemes per al projecte i ens van centrar en l’esquema senzill, que és el que intenta centrar-se en el procés i la comunicació:

1. Títol o denominació del projecte. És creatiu i evocador, sintètic de la temàtica del projecte, congruent amb el contingut, original, breu i fàcil de recordar. Pot incloure frases fetes, jocs de paraules o tornades de cançons  i equilibrar un títol creatiu amb un subtítol descriptiu. 
2. Dades identificatives. Nom dels autors/es i dels responsables del projecte, adreça, telèfon, e-mail, pàgina web o blog i dades de l’organització.
3. Descripció. Explicació descriptiva no molt extensa de en què consisteix el projecte, i que permeta a qui el llig fer-se una idea de què va. Resum de les raons, la situació de partida, les activitats i el marc de referència de la institució que impulsa el projecte, a més, si hi ha algun aspecte innovador assenyalar-lo.
4. Justificació. Per què aquest projecte és idoni o adequat en el context concret, per tant ha de tenir una part descriptiva del context i del territori de la intervenció i una part justificativa. Per tant, cal incloure el marc de referència, és a dir, en quin context s’inscriu el projecte. A més, ha d’expressar les raons fonamentals que fonamenten i justifiquen el projecte. Es traslladen ací moltes de les dades obtingudes a l’anàlisi del context previ al projecte: característiques del territori i de la institució que impulsa el projecte, exposició del punt de partida, els indicadors que expressen la necessitat de posada en marxa del projecte. Cal argumentar també la coherència i la viabilitat d’eixe projecte per a eixe context. Es poden incloure referències bibliogràfiques, referències a altres projectes i normativa que justifique. 
5. Destinataris. Perfil dels destinataris (edat, situació laboral, social, gènere). Nombre i cobertura (usuaris potencials i reals).

SEXTA SEMANA

En aquesta sessió el professor Carles Monclús ha tractat a l'aula l'anàlisi de la realitat local com a base de la intervenció socioeducativa: tècniques i mètodes d'investigació aplicats a la detecció de les necessitats socioeducatives a escala local. L'estructura mètodica es basa en l'anàlisi del context, l'anàlisi de la realitat, un diagnòstic social i una avaluació inicial. A partir d'ací es realitza una planificació i programació del projecte, s'executa, s'implementa i/o es gestiona el mateix, i finalment es fa una avaluació, una memòria d'aquest.

Respecte al context, es pot diferenciar la comunitat del territori. En la comunitat es troba la col·lectivitat humana, composada per trames d'edat (joventut, infància, adults, gent gran..), característiques socials i culturals, i amb unes determinades percepcions socials. Aquesta comunitat està relacionada amb el territori, ja que viu en el mateix. Aquest està format pel carri/destricte, poble/ciutat i comarca/regió. Té uns determinats equipaments, una determinada història i amb unes xarxes associatives concretes. En forma part també un context institucional que intervé en la comunitat i en el territori. Aquest context està format per l'administració, associació, fundació i/o empresa. Es pot donar un equipmanet o espai, ja siga la casa de la joventut, ludoteca, centre civil, alberg, CIJ, associació, carrer, etc. Té uns objectius i està basat en una determinada perspectiva política social i cultural.

Ens va explicar una sèrie de problemes o errades  freqüents en els anàlisis de la realitat del context. Alguns d'ells són la desproporció entre l'esforç dedicat al diagnòstic en relació al dedicat a la intervenció, la desproporció entre les dades que s'arrepleguen i les que s'usen, la rellevància de la informació, la seducció del número, demostrar allò que és evident, l'eliminació de discurs de la població, la possessió i ús de la informació i el diagnòstic es para en el temos i no es reprèn durant i en finalitzar l'acció. 

A continuació el professor va explicar detalladament l'anàlisi del context. Va explicar que els objectius respecte a la descripció són saber el que hi ha i el que no hi ha, a través d'un anàlisi de documents, plantilles i guions de diagnòstic, entrevistes estructurades, qüestionaris i observació. Quan a la percepció social, els objectius són conèixer què pensen els implicats sobre la seua realitat, utilitzant grups de discussió, que és una tècnica d'investigació social que consisteix en buscar un gurp d'entre 6-8 persones que tinguen alguna cosa en comú, i es llancen una sèrie de preguntes molt obertes i es deixa que la gent parle en una gravadora i que expresse tot el que opina, entrevistes obertes i observació. S'ha de tenir en compte que la observació implica algun tipus de registre, no simplement observar; el registre pot ser narratiu o categorial.

En la interpretació es pretén saber per què la realitat és així i per què es percebuda d'una determinada manera pels actors, aconseguint una presa de consciència gràcies als gurps de discussió, la triangulació (que es basa en buscar diferents tècniques o persones per obtindre informació i contrastar-la des de diverses fonts), seminari o anàlisi de doucments teòrics. Respecte a les alternatives els objectius son dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius mitjançant l'anàlisi de documents d'altres experiències i tècniques de treball amb grups.

A classe vam veure un exemple per entendre millor tot aquest tema. En Creu Roja d'Almassora es fa una campanya contra le bullying escolar, doncs s'hauria de realitzar un estudi sobre què pensa la gent del bullying, si pensa que es produeix amb molta freqüència o no, en definitiva, analitzar-ho.

El professor també va exemplificar que si ell volguera saber l'opinió sobre un tema en concret que té la classe i conèixer aquesta opinió relaitzant poques enquestes, hauria de buscar una sèrie de caracterísitques adequades per tal de que aquests qüestionaris puguen representar l'opinió del conjunt. Centrar-se en els informants clau, persones que per la seua posició en la societat tindràn més informació que altres que per exemple no són metgesses i no escolten diariament el que la gent opina.

Per últim, s'ha treball el model PEAPA-Fernando de la Riva. El qual es basa en preguntar, escoltar, analitzar, prioritzar i finalment actuar 

QUINTA SETMANA

Aquesta setmana ha començat amb l'explicació del text de Civis, M La ciutat educadora i els projectes educatius de ciutat. Aloma. En aquest, es destaca que les ciutats amb una funció educativa tenen la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que habiten en ella. A més a més, posa en manifest que els/les individus/es no sols s'eduquen mitjançant institucions com les escoles sinó que conviure en societat també els/les proporciona coneixements aleshores, reben una educació informal perquè obtenen influències no planificades.

A continuació, Monclús va procedir a comentar breument els principis bàsics per a l'impuls educatiu  de les ciutats així mateix, es va posar en qüestió si realment aquests s'acompleixen. Per exemple, encara que els governs municipals haurien de dotar a les ciutats d'equipaments suficients, a València hi ha una manca d'edificis públics destinats a la joventut.

Per altra banda, en aquesta sessió el docent va cridar a diversos/es alumnes perquè exposaren el projecte que havien escollit l'anterior classe a la resta de companys/es. Alguns d'aquests van ser: Semilleros Infantiles ( Medellin, Colòmbia) que té com a objectiu principal el foment de la participació dels xiquets/es i joves en el desenvolupament  de les ciutats  i Red de Innovación Educativa, un projecte que ha sorgit en un poble d'Espanya i que defensa la utilització de la tecnologia en els col·legis ja que, aquesta ha reduït en un 20% l'abandó escolar. Aquest últim projecte va donar lloc a què es creara un debat a l'aula sobre si estaven a favor o en contra de l'ús de la tecnología en les escoles.

En la segona classe d'aquesta setmana, es va continuar en l'exposició de projectes com, Biblioteca Verde (La Corunya) que es caracteritza per tenir una sèrie d'activitats destinades a la sensibilització per a la sostenibilitat de la naturalesa o Museo al Cielo Abierto (Argentina) que té la finalitat d'aconseguir mitjançant la realització de murals artístics en parets autoritzades, missatges positius de temes relacionats amb habitatges dignes i medi ambient, entre altres. Per últim, el professor va comentar el que és fonamental per a dur a terme un projecte i va començar amb l'explicació del moment inicial o anàlisi del context , que és la primera fase que s'ha de tenir en compte per a l'execució d'un projecte ja que, serveix per a saber des d'on s'ha d'actuar.



                                 




Paola Santacreu Sastre.