viernes, 15 de febrero de 2019

TERCERA SETMANA

A la primera sessió d'aquesta setmana, l'alumnat havia d'acabar de llegir el text que se'ls facilità previament : "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes.Seguint la dinámica de la setmana passada, les i els alumnes es col·locaren en forma de cercle per a dur a terme una intervenció més fluida i amena. De la mateixa manera, cadascun/a havia seleccionat la frase que més li havia cridat l'atenció i la va compartir amb la resta de la classe, explicant la seua propia reflexió i empapant dels seus arguments sobre el text als altres companys i companyes.

Un exemple d'una oració d'aquest text podría ser: 

                                  "El educador ha de asumir su (no-poder)"

Amb aquesta frase es pot resumir el contingut del text, que insisteix en la responsabilitat del educador/a per a admetre que no disposa de cap medi directe sobre l'aprenentatge de  l'alumnat, ja que qualsevol intent d'açò crea una influència i incrementa la fabricació de persones de la que es parla al text.

Aplicant aquesta teoria al Treball Social, a la sessió de classe es va remarcar que, de la mateixa manera, els/les professionals d'aquesta disciplina ha de tractar de dur a terme una intervenció independent als seus propis pensaments, és a dir, donar ajudes socials partint de l'empatia però sense que les pròpies idees del/de la treballador/a social influencie en les decisions de les persones que acudeixen per fer ús dels serveis que ofereixen.

A la segona sessió de la setmana, va prendre protagonisme Monclús amb les seues aportacions sobre la intervenció socioeducativa. Cal diferenciar acció social i intervenció. Aquest autor  afirma que és més correcte emprar la paraula "acció" donat que, dóna a entendre una major implicació per part de l'agent d'ajuda i mostra una visió menys estètica que "intervenció". 

Així mateix
, Monclús ha mostrat la seua reflexió sobre la caritat, la justicia social i la nostra manera d'entrende-la i realitat de la inclusió social. Qué ens suggereixen aquests termes?

Quan es parla de la caritat es fa referència a la religió. Dóna a entendre que hi ha persones amb superioritat d'abant d'altres i nos es contempla com a un dret humà, sinó com una creació de dependència entre l'ajudat i l'agent d'ajuda. Altres paraules lligades a la definició de caritat podrien ser: paternalisme, voluntarietat o altrusime.Si es fa referència a la justicia social, cal destacar els conceptes d'equitat, igualtat i drets socials. Es tracta de l'actuació junt a les persones que pateixen una necessitat o dificultat social. Caldria lligar els termes drets socials i pertinença a l'inclusió, que es tracta de l'actuació amb la societat en general.

Darrere de qualsevol intervenció hi ha un model i uns paradigmes, com per exemple: model de caritat o justicia social. Per això, durant aquesta sessió, junt al document Power Point facilitat pel professor, es treballaren els paradigmes de les ciencies socials, com ara:
  1. El paradigma tecnològic o positivista: aquest afirma que la realitat social es pot analitzar de manera científica, junt a la idea de que els/les professionals han de ser tècnics i tècniques.
  2. El paradigma interpretatiu o hermenèutic: que defensa que la realitat és diferent per a cada persona.
  3. El paradigma dialèctic o crític: que afirma el mateix que el paradigma interpretatiu, però a més, defensa que les persones tenen diferents visions de la realitat, donat que, cada individu/a pertany a una posició social en concret i per tant, la societat és desigual.
Per a finalitzar la sessió, de manera pràctica cada alumne/a ha consultat a la pàgina web de la Universitat de València a l'àrea de Treball Social les competències, tant les bàsiques com les especifiques i ha comprobat quina és la competència que guarda major relació d'aquesta disciplina amb l'àmbit de l'educació.

Anna Ferragud Esteve.








No hay comentarios:

Publicar un comentario

CAMPIONS (text complementari)

 La trama de Campions gira al voltat d'un entrenador de basket que ha sigut acomiadat de la seua tasca. Aquest, impotent per la seua...