El dia 11 d'abril, es va començar la sessió amb l'explicació del XIII Seminari Internacional de Freiriano Zapatista. Els zapatistes sorgeixen a Mèxic i construiren la seua propia autonomia, creant així un nou sistema educatiu, rebutjant els serveis dels mestres del gobern. De la mateixa manera, també tracten de crear la seu propi sistema sanitari. Aquesta població està fisicament a una regió però molts pobles recolcen el seus valors.Cal destacar el psicoanalisi social i la pedagogia eròtica, com a elements tractats dins de les aules amb videos elaborats pel professorat zapatistes.

Més tard, es va intentar mostrar una obra de teatre creada apartir de l'alumnat per les seues propies vivendes, tracta l'opresió a l'escola i al gorben, però no es va poder recuperar el video.

Per últim, els grups de treball es dividiren per seguir realitzant el treball, amb la disposició del mestre per a poder preguntar dubtes. 

El nostre grup en concret, havia avançat feina dies abans de la sessió de classe per a que ens poguera resoldre els dubtes més important en aquest espai de temps.

Anna Ferragud Esteve

El divendres 5 d'abril, l'alumant es va dividir en els diferents grups de treball per a avançar el projecte educatiu-social que s'està duguent a terme. El mestre, Carles Monclús, es va oferir a resoldre els dubtes que es platejaren, tant a nivell grupal com individualment. Aquest, també, donava resposta i feia correccions mitjançant el Google Drive.

El nostre grup concretament, va redactar la descripció del projecte, la justificació d'aquest i els objectius generals i especifics que es pretenem aconseguir amb aquest trebal. Tot açò, va ser revisat i corregir el mestre i amb annotacions d'aquest aconseguirem perfeccionar l'exposició de les nostres idees. A més, aquest ens va donar idees per a potenciar de manera més clara a les activitats que es volen realitzar, la visibilització de la interculturalitat.

L'objectiu d'aquest tipus de classes és preparar un projecte social de la millor manera possible i resoldre els dubtes que ens puguen sorgir a les alumnes.

Anna Ferragud Esteve

Text complementari

Després de l'examen PISA realitzat a l'any 2001, Finlàndia es va convertir en un model a imitar en l'àmbit de l'educació.

El sistema educatiu d'aquest lloc, es fonamenta en base a què el professorat són professionals valorats, és a dir, es contempla l'educació com una professió de prestigi i autoritat. L'equivalent a Magisteri en aquest país, es una titulació exigent i complicada, que arriba a formar d'una manera molt completa als/a les mestres , arribant a crear una vocació real. A més, totes les escoles són públiques, per tant l'educació és gratuïta i accessible per a tots i totes, en el termini d'entre 7 i 16 anys. De la mateixa manera, no es paga el material escolar, ni els llibres, tots i totes reben l'alimentació bàsica i si l'alumne/a viu a més de 5 km del centre, l'escola li paga el transport públic.

És realment important destacar la 'igualtat d'oportunitats que genera el repartiment dels diners públics. Els fons estatals es reparteixen de manera equitativa entre tots els centres, és a dir, totes les institucions educatives gaudeixen d'unes subvencions base en comú, no obstant, la xifra final pot variar depenent de les necessitats de cadascuna d'aquestes, de manera que s'equilibren les carències que es poden arribar a generar en comparació a la resta.

Altre aspecte a remarcar del sistema educatiu de Finlàndia és l'educació personalitzada. Es tracta de reduir els fracassos escolars mitjançant la intervenció als primers cursos de l'alumnat per a donar suport a les necessitats especialitzades que aquests/tes poden presentar, evitant, d'aquesta manera, que augmenten les dificultats en l'aprenentatge. A més, es premia la curiositat i la participació de l'alumnat, potenciant la seua imaginació i creativitat, més enllà, de la memorització i les lliçons donares exclusivament pel professorat.

 Per últim, aquest conjunt de metodologies es caracteritza pel fet de què l'alumnat gaudeix de temps per a aprendre, però també per a jugar i per a descansar. A partir dels 7 anys es consideren madurs/res per a començar les jornades lectives. Aquestes estan formades per 3 o 4 lliçons al dia, amb descansos de 15 minuts entre cada classe, sumant-li després el descans per a menjar. No han de fer quasi deures, ja que els treballs es fan en classe i no a casa. Tanmateix, l'alumnat no és avaluat amb exàmens, restant així, el valor numèric de les notes i evitant la competència entre ells i elles.

Personalment, considere que aquest sistema educatiu es la proba de que actualment, hi ha metodologies d'aprenentatge molt endarrerides que haurien de replantejar-se l'objectiu final de l'educació i no estancar-se en els sistemes anteriors.

Anna Ferragud Esteve

NOVENA SETMANA (Part dos)

Aquesta setmana es va introduir una de les claus de les societats, la participació de la ciutadania en tots els aspectes polítics, socials, culturals... En aquesta classe en concret, Monclús va incidir en la importància de la participació de la infància, i de l'educació d'aquesta en els processos de participació, en particular una de les mesures que estan sorgint des de les administracions públiques com són els consells de participació de la infància. On la idea principal és que una ciutat adequada ha d'estar vista des de la perspectiva de la infància, és a dir, adequada per a totes les xiquetes i tots els xiquets. En definitiva una ciutat/poble apropiada per a tothom.

Per tant, des de la perspectiva comunitària és molt important crear consell participatiu de xiquets i xiquetes. Ja que a l'hora d'imaginar el poble també cal fer-ho des de la perspectiva dels xiquets i xiquetes del poble o ciutat. Monclús per exemplificar la posada en pràctica dels consells de xiquets i xiquetes ens va posar el següent vídeo de la constitució del consell de xiquets i xiquetes d'Alaquàs:

El que ens mostra aquest és que cal crear consells i fomentar la participació des de la infància, per poder així facilitar que la gent pugui opinar des de ben menuts. Al voltant d'aquest vídeo va sorgir un debat que qüestionava si la participació dels xiquets i xiquetes tenia una transcendència real, i van sorgir diferents opinions que van enriquir molt el debat. Vam concloure dient durant anys ens han dit que podem participar però mai ens creguem que la nostra participació vaja a ser real o efectiva després. Normalment quan ens ofereixen participar ni les pròpies institucions creuen en la participació real. Però almenys hi ha una obligació de l'administració en el foment del procés de participació.

Un altra de les conclusions és que la participació no ha de sorgir des de dalt sempre, és molt important que la participació siga des de baix Que els moviments socials, així com els col·lectius o el mateix poble exigeixen eixa participació. Nosaltres com a treballadors/es socials hem de reclamar, des de la nostra professionalització, i exigir que l'administració complisca les seues funcions, com la del foment de la participació.

Francesc Llorens Mejias 

NOVENA SETMANA (part uno)

Monclús va introduir l'explicació del tema 6 efectuant una pregunta als/les alumnes; Per què penseu que les institucions públiques duen a terme el foment de la participació? En efecte, van sorgir dues respostes. En primer lloc, que ho realitzen per qüestions instrumentals, és a dir, preguntar a la ciutadania sobre què és el que els/les interessa i en segon, perquè és un dret tal i com s'estableix a l'article 23 i 9.2.

A continuació, es va definir el concepte de participació el qual significa l'acció o efecte de participar o prendre alguna cosa, diferent al terme de participació social ja que en aquesta, l'acció i l'efecte de prendre part és en relació a allò corresponent a la societat. Després, el tutor va llegir alguns dels trets  fonamentals de la participació social com ara que és una condició per al canvi social i és per això que el professor va assenyalar una oració de Freire molt rellevant respecte aquest tema ''sols si les persones canvien la seua manera de veure el món, el tranformaran''.

Per altra banda, també es van comentar diversos nivells de participació. La informació, és el primer ''esglaó'' encara que de vegades ocorren casos en els que la població es troba desinformada. Altres nivells són: l'opinió, per a crear espais on compartir arguments, la consulta, per exemple quan l'ajuntament realitza una votació per a dur a terme o no un projecte, la reclamació, com ara les cartes de reclamacions, la co-decisió, en el que es pot incloure els pressupostos participatius, que consisteixen en què la ciutadania decideix en què invertir els seus diners, la cogestió i per últim, l'autogestió, màxim nivel de participació en el que es posen en marxa iniciatives i interessos dels/ de les ciutadans/es d'un territorio determinat.

Però, com treballar i fomentar la participació? Doncs, si ens centrem en un ajuntament, una primera línia és la reconstrucció o el foment de les xarxes socials com programes de recolzament a associacions, per exemple el departament de Barcelona el qual dóna suport a altres d'aquesta ciutat en diverses línies com la formació sobre com elaborar un projecte. Per altra part, totes les accions de foment de voluntarietat i després l'associacionisme informal, per exemple una colla de joves que es junta per a ballar.

També existeixen altres maneres de promoure la participación com el canvi de models de gestió de l'àmbit públic en el que ens podem trobar diverses qüestions, en primer lloc, els pressupostos participatius (la ciutadania decideix en què gastar-se part dels pressupostos), altra via, els consells de participació i la gestió comunitaria com la que s'adona a l'ateneu popular. Per finalitzar, també es fomenta la participació impulsant espais de trobada perquè la gent puga relacionar-se i la formació en participació perquè aquesta existisca.

Paola Santacreu Sastre.

OCTAVA SETMANA (part dos)

A l'octava setmana, Monclús va continuar amb l'explicació per a l'elaboració del projecte educatiu. En primer lloc, va incidir que en aquest és important que hi apareguen uns objectius els quals serveixen per informar sobre la finalitat de la creació del projecte. Així mateix, el tutor, breument, va destacar que l'origen fonamental de la concreció dels resultats està relacionat amb el conductisme. A més a més, va comentar que existeixen diversos models alhora d'assenyalar els objectius. En especial, es va posar emfasi en aquell que defineix uns objectius generals (finalitat global del projecte) i uns objectius específics (concreten els generals). Per exemple: objectiu general, afavorir la integració dels/ de les xiquets/es musulmans/es del municipi d'Algemesí i objectius específics, millorar les competències lingüístiques d'eixos/es nens/es i disminuir les barreres de comunicació en altres menors de la ciutat.

A continuació, es va seguir amb el següent pas per a realitzar un projecte educatiu, és a dir l'organització, la qual resulta imprescindible per a dur-ho a terme ja que entre altres aspectes, permet establir mètodes i estratègies de treball i distribuir la feina de cada membre que hi participa. Després d'aquesta fase, és important efectuar un cronograma de tasques perquè el projecte es puga desenvolupar. Per altra banda, el professor va remarcar que exposar les activitats i serveis en aquest, és rellevant perquè qui observe el projecte puga visualitzar la idea principal i quines activitats es desenvoluparan. Així mateix, fer un calendari, també és útil per tal de saber en tot moment el que s'ha de fer i poder planificar-se de millor manera. 

Altre element que d'ha de tenir en compte és  com es va a fer la difusió del projecte, per aquesta raó, Monclús ens va sugerir diferents alternatives com per exemple, mitjançant xarxes socials (Facebook, Instagram...) o rodes de prensa. A més, s'han d'establir els recursos que es van a utilizar ja siguen materials, humans o econòmics, tot allò amb l'objectiu de poder dur endavant un projecte i que aquest es desenvolupe d'una forma efectiva i eficient. Per últim, s'ha de fer una avaluació  d'aquest i per a fer-la es poden utilizar diverses tècniques com entrevistes i qüestionaris.

Paola Santacreu Sastre.

SETENA SETMANA

Cada grup ha de realitzar un projecte per a final de curs. El professor Carles Monclús ens està explicant aquells aspectes fonamentals per a l’elaboració d’aquest. Així doncs, el passat 14/07 va començar fent-nos reflexionar al voltant de la definició de projecte. Hi ha diverses definicions, però la que més vam entendre va ser la de “Document previ públic que comunica quina és l’accio/ intervenció que es pretén fer, i que serveix d’element per a l’avaluació”, Carles Monclús. 

És una acció sobre un determinat context o territori, amb un nivell de concreció, una durada determinada i uns valors ètics, educatius, filosòfics que el sustenten. 

Ens va estar explicant una sèrie de tècniques per desenvolupar la creativitat en un grup.
La primera és el Brainwriting, que és una variant de la pluja d’idees per a fer-la per escrit. El grup en cercle amb un paper en blanc per persona, es dona un temps per tal de que cada membre escriga individualment les idees que se li ocurrisquen i quan acaba el temps, es canvien al mateix temps tots els papers entre elles i es lligen les idees de cada companya. Després de unes quantes rondes es lligen en veu alta i s’escollixen quines agraden més al grup.
També trobem la tècnica de Scamper, que es tracta d’una serie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu. Es basa en substituir(coses, llocs, idees…), combinar (temes, conceptes, emocions…), adaptar (idees d’altres, temps, persones…), modificar (afegir alguna idea a qualsevol cosa), pensar altres usos (extrure altres possibilitats d’espais, recursos…), eliminar (simplificar, llevar aspectes…), reordenar (modificar eements, canviar-los de lloc).
Per últim, trobem el Benchmarking, és un procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions. Consisteix en agafar com a “comparadors” aquells productes, serveis i proecssos de treball que pertanyen a organitzacions que evidencies les millors pràctiques sobre l’àrea d’interés per a obtindre les millors pràctiques. 

A continuació van estar veient diferents tipus d’esquemes per al projecte i ens van centrar en l’esquema senzill, que és el que intenta centrar-se en el procés i la comunicació:

1. Títol o denominació del projecte. És creatiu i evocador, sintètic de la temàtica del projecte, congruent amb el contingut, original, breu i fàcil de recordar. Pot incloure frases fetes, jocs de paraules o tornades de cançons  i equilibrar un títol creatiu amb un subtítol descriptiu. 
2. Dades identificatives. Nom dels autors/es i dels responsables del projecte, adreça, telèfon, e-mail, pàgina web o blog i dades de l’organització.
3. Descripció. Explicació descriptiva no molt extensa de en què consisteix el projecte, i que permeta a qui el llig fer-se una idea de què va. Resum de les raons, la situació de partida, les activitats i el marc de referència de la institució que impulsa el projecte, a més, si hi ha algun aspecte innovador assenyalar-lo.
4. Justificació. Per què aquest projecte és idoni o adequat en el context concret, per tant ha de tenir una part descriptiva del context i del territori de la intervenció i una part justificativa. Per tant, cal incloure el marc de referència, és a dir, en quin context s’inscriu el projecte. A més, ha d’expressar les raons fonamentals que fonamenten i justifiquen el projecte. Es traslladen ací moltes de les dades obtingudes a l’anàlisi del context previ al projecte: característiques del territori i de la institució que impulsa el projecte, exposició del punt de partida, els indicadors que expressen la necessitat de posada en marxa del projecte. Cal argumentar també la coherència i la viabilitat d’eixe projecte per a eixe context. Es poden incloure referències bibliogràfiques, referències a altres projectes i normativa que justifique. 
5. Destinataris. Perfil dels destinataris (edat, situació laboral, social, gènere). Nombre i cobertura (usuaris potencials i reals).